diumenge, 18 de desembre del 2005

18 de desembre del 2005

Com he canviat en aquests darrers tres mesos d'ençà que vam escriure aquí per darrera vegada. Ja peso més de 4,7 kg i la talla és de més de 58 cm. I tinc 9 mesos! Sóc tota una senyoreta!

Avui acabem de tornar de passar el cap de setmana a Andorra. Hem anat també amb els 4 avis. Ha estat una escapada per veure a la família d'Andorra. Han estat molt contents. I com he estat molt bona nena, han quedat encantats. De fet he menjat molt i he dormit encara més. A més, he anat a uns quants restaurants i els grans poden dinar prou tranquils sense que jo els faci passar mals moments. A més, com sóc molt riallera, tots estan encantats amb mi. I els avis, especialment. Se'ls veu tant i tan feliços. La meva presència ha millorat molt les seves vides. Fins i tot la de gent que no em coneix. He anat a residències de gent gran on viuen tietes-àvies, i tots els del voltant es queden bocabadats amb mi.

Aquesta no ha estat l'única escapada dels darrers mesos: al setembre vam anar a Barbastre, on el pare va córrer una mitja marató, i a inicis de desembre vam anar al sud de França amb els amics de Girona.

Durant tot aquest temps, he continuat fent visites als metges, però els que no m'han donat l'alta m'ha donat visita pel mes de juny de l'any que ve. Només vaig cada mes a la pediatra i de tant en tant a posar-me vacunes. Bé, ara a l'hivern, em posen unes cada mes per protegir els meus pulmons.

Cada dia que passa sóc més trapella i divertida. Em ric molt i faig riure i fer ximpleries als grans. Ja m'aguanto prou asseguda i menjo farinetes de tots els gustos. La cullera m'encanta.

També he començat a anar a un centre d'atenció precoç, a prop de casa, el Baula, on fan un seguiment del meu desenvolupament, el qual no està gens malament tenint en compte que vaig néixer molt petita.

Aquest Nadal serà tota una festa. Serà el meu primer Nadal i el primer de la meva família amb mi. Com n'estem de contents!

dimecres, 7 de setembre del 2005

7 de setembre de 2005

Ui, fa un munt de dies que els pares no escriuen. El dia a dia supera les ganes d'escriure. Des de l'última vegada que recull aquest escrit he fet un munt de coses.

Però anem pam a pam. Avui fa 9 anys que els pares es van casar. Aquell dia, a diferència d'avui, no va ploure. Portem un parell de dies que plou amb ganes. Jo no havia vist mai ploure, ni així ni de cap altra manera. La veritat és que no em neguiteja gaire aquest temps.

El 22 d'agost vaig anar amb els pares i els avis d'Horta a Aragües del Puerto, un petit poble de muntanya al Pirineu aragonès. Allà l'avi tenia un forn de pa amb la seva família quan era jove. Ara hi viuen encara tres tietes. Són totes tres molt alegres i m'han fet mil i una moneries. També hi eren el cosí del pare i la mare de la meva padrina. Han estat quatre dies ben agradables. Aprofitant que estaven per allà, vam anar a veure un cosí del pare i la seva família. Viuen a Barcelona, però eren allà de vacances.

Mentrestant, els avis d'Hospitalet van marxar una setmaneta a Noruega. A ells també els agrada viatjar molt. I m'han portat de record un ren de peluix.

Qui també es va recordar de mi durant les seves vacances va ser una cosina de la mare, i m'ha portat un vestit mexicà maquíssim per l'estiu.

També he passat amb la mare la nostra primera nit soles. No passava res, només que el pare va marxar dos dies d'excursió al Pirineu. A ell li encanta la muntanya i de tant en tant fa alguna escapadeta.

Ara ja dec pesar una mica més de 3.300 grams. Però ja no anem cada setmana a fer seguiment de pes.

El que sí que em diu tothom és que sóc molt desperta i que els meus ulls són molt expressius. Sempre estic mirant a un costat i un altre per mirar i mirar. He descobert que la tele m'encanta i em quedo mirant-la. Els pares quan s'adonen me l'apaguen o em giren. Ara també tinc més força i giro el cap quan estic bocaterrosa. També sé recolzar-me amb els peus i aixecar el cul, agafar el mossegador amb les mans i posar-me'l a la boca, però sobretot el que sé fer millor és riure. Faig mil rialles cada dia. M'agrada molt que em diguin coses i ho demostro fent grans rialles. També tinc moltes ganes de parlar i ja faig molts sons com imitant als grans. Els més repetits: aji i angue. De fet, en la visita a la pediatra li va dir a la mare que em veia com una nena feliç i que aviat parlaria. Això que sigui feliç va fer molt contents als pares.

dijous, 18 d’agost del 2005

Dijous, 18 d'agost de 2005

Avui fa 5 mesos que vaig néixer i 2 que estic a casa amb els pares. Estic molt bé, i tots estem molt contents. Ja peso 3.050 grams i la meva talla és de 47,5 cm. Cada dia faig més cosetes, i especialment grans rialles. És clar, que avui no és el meu millor dia, perquè m'han posat vacunes i estic una mica tova.

El passat divendres, i fins dilluns, vam anar al poble de l'àvia d'Hospitalet, a Lumpiaque, a Saragossa, per conèixer uns oncles. El viatge va anar perfecte i em vaig sentir ben còmoda.

dilluns, 8 d’agost del 2005

Dilluns 8 d'agost de 2005

Han passat molts dies d'ençà que els pares van escriure per darrera vegada. El dia a dia fa que no tinguin gaires temps, i sobretot, que no hi pensin. Bé, posem-nos al dia.

Després d'uns dies ingressat, l'avi d'Horta va sortir i ja es troba molt millor. Va visitar diferents metges que li van canviar els tractaments i sembla que va millor. Avui el pare també l'ha acompanyat a una visita. L'àvia d'Horta està prou bé i més tranquil·la.

Els avis d'Hospitalet, com són més joves estan bé. L'avi és un incondicional i sempre acompanya a la mare a les meves visites als metges. Aquest mes de juliol he anat diverses vegades al metge de la vista, continuo igual, al de la pell (ja tinc l'alta), al cirurgià (em controlen el melic), al fisioterapeuta (em fa fer uns exercicis) i al neonatòleg (que diu que estic molt bé). Els pares ja estan de vacances i fem moltes coses plegats.

Els dies 30 i 31 de juliol vaig fer la meva primera excursió amb nit fora de casa. Vam anar a l'Espluga de Francolí on el pare corria una cursa. En arribar a la meta em va agafar en braços i vam entrar plegats. Ens van acompanyar en aquesta sortida uns cosins dels pares.

El dia 4 va venir a passar una setmana el meu padrí i companyia. Ara han marxat un parell de dies a França, a veure què ens expliquen a la tornada.

Jo mentrestant, també he fet una sortida a Montserrat, i cada dia faig i descobreixo noves coses. Per exemple la setmana passada vaig redescobrir la manteta d'activitats, amb un mirall (a l'altre costat hi ha una nena que fa les mateixes coses que jo) i una papallona que vola quan li dono un cop amb la mà.

Cada vegada estic també més riallera i començo a emetre sons que de vegades semblen el que diuen els grans. M'agrada cridar perquè estiguin per mi. M'encanta també veure els pares mentre mengen i dormir. Sóc una mica marmoteta, encara que cada vegada passo més hores desperta. A les nits, ja només em desperto una vegada, menjo i continuo dormint.

Ja fa uns dies que menjo cereals barrejats amb la llet, i també suc de taronja i aigua amb unes herbes per a veure si em faciliten la digestió

Ahir vam anar a conèixer una cosineta, filla d'uns cosins de la mare. Està a la Vall d'Hebron, i els pares van aprofitar per anar a veure a les infermeres de nounats. Totes van dir que havia crescut bastant durant aquest temps fora d'allà.

diumenge, 26 de juny del 2005

Diumenge 26 de juny de 2005

Avui he conegut una tieta i una cosina del pare, que serà la meva padrina, i li ha fet molta il·lusió saber-ho

S'acaba una setmana moguda per a tots, i per a mi plena de novetats doncs he conegut molta gent, tot i que ja sabia que existien perquè els pares m'han explicat moltes coses durant les estones de cangur i incubadora.

dissabte, 25 de juny del 2005

Dissabte 25 de juny de 2005

Sortida fins a Cervelló. Coneixeré uns amics dels pares, els amics de Girona, i els seus fills. També conec als seus avis i els seus cosinets. Déu n'hi do la xerinola que formen tots junts. M'ha agradat el passeig en cotxe fins allà.

dijous, 23 de juny del 2005

Dijous 23 de juny de 2005

Anem a la Vall d'Hebron. Avui tinc control de la retinopatia. De moment estic igual. He de tornar d'aquí a 15 dies. La mare i l'avi m'han donat el biberó en un parc proper a l'hospital.

Avui per la revetlla de Sant Joan hem estat a casa dels avis de l'Hospitalet. He menjat molt, i quan he aconseguit adormir-me no m'han despertat ni els petards.

dimecres, 22 de juny del 2005

Dimecres 22 de juny de 2005

Segueixo les visites. Ara a la pediatra de la mútua. M'ha pesat (1.980 gr) i mesurat (40 cm). Això últim l'avi ja ho sabia. Ell m'ha mesurat aquest matí a casa.

dimarts, 21 de juny del 2005

Dimarts 21 de juny de 2005

Visites als metges.

Al matí, el pediatre del CAP diu que peso 1.930 grams. A la tarda, visita amb el neonatòleg de la Vall d'Hebron per veure com evolucionen els meus reflexos. Sembla que prou bé. A la nit estic molt cansada que no sé què vull, menjar, dormir... però una cosa és segura, vull estar en braços.

diumenge, 19 de juny del 2005

Diumenge 19 de juny de 2005

A la tarda anem a visitar als avis d'Horta. També han vingut a veure'm a casa d'ells les cosines de la mare. He estat a punt de conèixer els altres cosins, però com que el nen tenia moquets, han pensat que era millor veure'ns un altre dia.

dissabte, 18 de juny del 2005

Dissabte 18 de juny de 2005

Avui faig tres mesos i ja estic a casa. La nit ha estat tranquil·la. De fet només demano que em donin el biberó i segueixo dormint. Pels pares és una cosa nova això de tenir-me a casa. Ells no han dormit gaire. No estan acostumats als meus sorollets mentre dormo, i s'han passat la nit despertant-se per si em passava alguna cosa.

Durant el dia m'he anat descompensant en els menjars. No he seguit gaire les pautes horàries i la mare m'ha tingut una bona estona en braços. Al matí hem fet el primer passeig tots tres junts pel barri.

divendres, 17 de juny del 2005

Divendres 17 de juny de 2005

Marxo a casa. Un dia abans de fer els tres mesos. Tots a casa estem molt contents.

Un darrer ensurt abans de marxar. Han arribat unes analítiques i m'han sortit les tiroides altes, han estat a punt de no deixar-me marxar, però finalment l'endocrí ha dit que els valors són correctes per a una prematura com jo.

Sortim a les 5 de la tarda. Ens hem acomiadat de totes les infermeres que han tingut cura de mi. A fora l'avi i una tieta, qui no para de fer-nos fotos i, després al cotxe, filmar. Hem passat a veure els avis d'Horta, i he descobert que anar en cotxe m'agrada molt. Després a casa, l'altra àvia, també ha estat molt contenta de tenir-me en braços.

Tothom, excepte els pares, encara tenen por d'agafar-me perquè sóc molt petita i delicada.

dilluns, 13 de juny del 2005

Dilluns 13 de juny de 2005

Avui m'han canviat la incubadora pel llitet. Bé, per a mi és un megallit, i com que no paro quieta, em rellisco cap avall i quedo amagada entre els llençols.

La doctora li ha confirmat a la mare que tot va segons les previsions i que és molt segur que a finals de setmana em donin l'alta. Aquest és el moment esperat, els pares en tenen moltes ganes encara que saben que se'ls obre tot un món de novetats. Però després de tot segur que se'n surten. Ja tenen tot el que els hi cal per a rebre'm a casa. Avui he pesat 1,710 kg i la meva talla és de 38 cm.

diumenge, 12 de juny del 2005

Diumenge 12 de juny de 2005

Avui he rebut moltes visites, com que és diumenge. Els avis, els tiets i cosins de la mare, i també els cosins del poble. Aquests dies el meu pes ha anat oscil·lant, però més o menys peso 1,660 kg.

dijous, 9 de juny del 2005

Dijous 9 de juny de 2005

Continuo agafant pes i ja no porto oxigen. Tinc una gana de mil dimonis, i totes les infermeres diuen que sóc molt ploranera. Però jo només intento explicar que tinc gana, el bolquer brut o quelcom semblant, i com no sé dir-ho d'una altra manera, doncs ploro.

A la presa de les 6 de la tarda, després de prendre el biberó m'ha quedat amb gana i la mare m'ha posat al pit. De seguida l'he agafat i he xuclat. M'he quedat prou bé, i amb la infermera els pares han decidit que també vindrien a les 9 del vespre a donar-me el pit i el biberó. Ells havien d'estar per l'hospital per participar en un estudi sobre l'estat anímic dels pares davant la prematuritat d'un nadó.

La mare ha entrat a les 9 del vespre, i jo estava plorant, una mica desesperada. M'ha calmat i també ha entrat el pare. L'infermer ha dit que podíem anar tots tres al lactari a donar-me el pit i si calia biberó. Així que per primera vegada hem estat tots tres sols, i sense màquines de control. Tot ha anat perfecte. He menjat del pit quasi mitja hora, i després.... 45 cc de biberó. Hem estat tots tres molt a gust. Jo, a més, sabia que no estava al mateix lloc de sempre, i movent els ulls a tot arreu intentava esbrinar quin era aquest nou lloc.

dimecres, 8 de juny del 2005

Dimecres 8 de juny de 2005

Notícies ben bones. Ja no porto medicació, i la doctora ha insinuat a la mare que potser la setmana que ve ja estaré a casa. La mare s'ha posat molt contenta i de seguida ha trucat al pare per dir-li. Només esperen que em treguin l'oxigen, que mengi bé i que els dermatòlegs facin una diagnosi de la dermatitis. Això és una bona notícia per a tots. És clar, els avis també s'han posat molt contents en saber-ho.

dilluns, 6 de juny del 2005

Dilluns 6 de juny de 2005

Pes: 1.610 grams. Està clar que aquest pes, o bé el d'ahir, és un error. Tots els nadons del box tenim bronquiolitis, però ara els meus mocs ja van de baixa.

diumenge, 5 de juny del 2005

Diumenge 5 de juny de 2005

Pes: 1.520 grams.

Estic millor de la bronquiolitis. De totes maneres encara em costa una mica menjar. Com cada cap de setmana han vingut els avis i els tiets a veure'm. També ha vingut una cosina de l'avi Pepito.

Al matí només ha vingut la mama. El pare ha anat d'excursió al Montseny amb els amics del Club. En tenia moltes de ganes de sortir. A més, també hi anaven els amics de Girona que li han portat les peces del cotxet que faré servir abans de la cadireta que han comprat els pares.

dijous, 2 de juny del 2005

Dijous 2 de juny de 2005

Ja vaig vestida. Fins ara entre el bolquer i els llençols era suficient. Tot i que és una camisola, per a mi és com un vestit que m'arriba als peus. Sembla que ja puc anar vestida dins i fora de la incubadora. Estic millor, però encara portaré uns dies més les ulleretes per l'oxigen per fer així net de la bronquiolitis.

dimecres, 1 de juny del 2005

Dimecres 1 de juny de 2005

M'han posat oxigen, poquet, però porto les ulleretes al nas. Faig carona d'empiocada i la mare diu que estic molt tova. Tinc moquets ben verds i els metges l'anomenen bronquiolitis, o una cosa similar.

dimarts, 31 de maig del 2005

Dimarts 31 de maig de 2005

De vegades els pares fan broma de quan pesada i grossa estaria ara la mare si jo hagués nascut a terme. De fet, segons els càlculs dels metges jo hauria d'haver sortit de la panxa de la mare cap al 8 de juny. Així que ara estaríem plegades a la recta final. Però les coses s'han presentat com s'han presentat i com diuen els pares... naixent el 18 de març fa més temps que em coneixen la cara.

Dissabte els pares van fer allò que molts altres pares fan amb molt més temps: comprar-me quatre coses. I quan dic quatre coses estem parlant d'un nombre real i no aproximat. Ara ja tinc una banyera blava de l'IKEA, a un preu super mini, com jo, per 5 €, el matalàs i el coixí pel llit de baranes que he "heretat" del Ramon i el cotxet amb cadira, perquè el cabàs i la cadireta les heredo de la Sara, la fillola del pare. Ah! Els pares també han comprat un mòbil per a penjar-me'l del llitet. És un anaguet. Totes les coses que ens han passat els amics estan completament noves. Els pares pensen que és bo saber aprofitar i comprar quan és necessari, i no malbaratar les coses. I jo d'això n'he après molt aquest temps.

dilluns, 30 de maig del 2005

Dilluns 30 de maig de 2005

Ahir vam celebrar l'aniversari de l'avi Jaime. Al matí tots els avis van venir a veure l'Anna. També van venir uns cosins que viuen a Madrid. Estava molt simpàtica i va fer una mica el ronso per menjar. A la tarda els pares de la mare van repetir, i també van venir els tiets. Aprofitant l'aniversari de l'avi, li vam demanar a la infermera Imma que ens deixés fer una foto. És la primera que tenim de l'Anna amb els ulls oberts i menjant el biberó.

Dissabte, com no podia ser d'una altra manera, també va ser un dia de visites: avis, tietes... Inclús unes bessones amb els seus pares que també havien estat un temps a nounats. Va ser emocionant pels pares.

Ahir diumenge l'Anna pesava 1,410 kg, i avui ha augmentat 20 grams més. La talla també ha augmentat: 37 cm.

Hem començat la setmana amb la dermatitis de l'Anna sense rastre, esperem que la seva delicada pell no torni a enrogir-se. Ara estem pendents del melic, el té molt sortit i inflat. Fa mal efecte però sembla que no és res dolent.

L'Anna està cada cop més riallera i cada cop fa noves i diferents ganyotes. Sembla que segueix les veus i ombres amb la mirada. Quan menja també ho fa bé, la majoria de les vegades, perquè algun cop ha estat nerviosa, adormida o sense ànsies. Però en general és bona nena.

Ens hem acostumat de tal manera a les seves petites mesures que quan veiem un nadó nascut a termini ens sembla que és més gran del normal. I és que l'Anna és tan petita, que haurem d'explicar més d'una vegada a algú les circumstàncies del seu naixement. A voltes, em faig creus com un ésser tan petit es pot fer tan gran.

dissabte, 21 de maig del 2005

Diumenge 21 de maig de 2005

L'Anna ja pesa 1,3 kg. Això va bé. Aquesta setmana ja ha fet 2 mesos i menja molt bé. Cada cop veiem que està més espavilada, mou més les mans, els ulls i se la veu més gran.

La primera setmana al nou box -ara es troba el que en diuen intermedis- l'hem passada una mica a l'expectativa, mirant d'adaptar-nos a les noves maneres de fer i horaris, perquè després d'haver estat dos mesos a l'UCI notem que el tracte, l'espai i la llibertat dels pares és diferent. Però a poc a poc ens anem acostumant. Esperem que aquesta etapa final no se'ns faci llarga. L'Anna només ha de guanyar pes, ella ho sap i es porta molt bé a 'lhora de menjar.

Avui,
a casa, també hem portat el llit de l'Anna. És el llit de baranes del fill d'uns amics. Vaja, que estem en la fase d'adaptar la casa a l'Anna, de fer-li el lloc.

Durant aquest cap de setmana han vingut a veure a l'Anna els avis, tietes, més oncles, amics dels pares. Tothom diu que està molt gran i guapa, i cada vegada més desperta i maca.

dimecres, 18 de maig del 2005

Dimecres 18 de maig de 2005

Avui faig 2 mesos i em posen les primeres vacunes.


diumenge, 15 de maig del 2005

Diumenge 15 de maig de 2005

Com cada diumenge toca fer repàs del pes. Ja faig 1.180 grams. Això vol dir que en aquesta setmana he guanyat 140 grams. Això està molt bé, oi?

A més, com que ja sóc gran i peso més m'han canviat al box de cures intermèdies. Ara estic al 3, amb l'Abril, en Bernat i l'Àlex.

Al nou box té coses bones i altres que no ens agraden del tot. El millor de tot és que estic a tocar de la finestra, i això vol dir que tothom que em ve a visitar em pot veure de molt a prop. A més els pares em fan la guitza fins que em surt una ganyota, una mena de rialla o badallo. Vaja, que m'exhibeixen.

Aquest cap de setmana han vingut a veure'm els avis, la meva padrina i la seva mare. Tots m'han vist més gran i bonica, això és el que diuen. Demà potser ve més gent doncs és festa.

El que no ens agrada tant del nou box és que l'horari de visites és més estricte. Els pares i jo estàvem acostumats a estar força estona junts, però ara després dels 30 minuts de visites, corren les cortines de les finestres que donen al corredor i un dels dos, i a vegades els dos, ha de marxar. Els pares insisteixen i al final els deixen quedar. Als pares no els agrada haver-ho de demanar, perquè volen estar amb mi tal com feien a l'altre box.

dilluns, 9 de maig del 2005

Dilluns 9 de maig de 2005

 













Avui ha estat un dia de novetats. Sembla que he crescut, ara faig 36 cm. I també m'he engreixat 50 grams (pes: 1.090 grams). Això del pes ja sabem que no sempre és el cert, i que després d'una o dues cagadetes perdo entre 10 i 20 grams.

Però la gran novetat de la jornada ha estat la meva primera menjada amb biberó. La infermera m'ha donat una primera presa de 7 cc, després de 10 i quan ha vingut el pare a la tarda una altra de 10 cc. La resta de les menjades del dia han seguit a través de la sonda.




diumenge, 8 de maig del 2005

Diumenge 8 de maig de 2005

Pes: 1.040 grams.

Avui estava de guàrdia el doctor Perepoch, el cap de neonatologia, i quan parlava amb els pares els ha dit que no hi havia res a comentar de mi. La mare ha tret el tema del meu pes, i ell els ha explicat que segurament jo sóc una nena de creixement més lent que els altres nens, de manera que creixeré molt a poc a poc. Així que res d'enfadar-se amb mi si menjo poquet, d'acord?

Ahir i avui els pares m'han banyat. Em trobo tan a gust dins l'aigua! Cada dia que passa i els pares fan més coses amb mi, se'ls veu més destres. Fins i tot ja saben com banyar-me, treure'm de l'aigua o aixecar-me de la cadira del cangur amb mi al coll.

Com sempre, el cap de setmana ha estat ple de visites. A més, com ara les infermeres em deixen acostar a la finestra, els pares em porten uns segons perquè els avis em puguin veure de prop. Està bé això, encara que de vegades semblem peixos de l'aquari.

Tots estem contents: els pares, els avis, els oncles i jo mateixa, que la veritat de tant en tant faig algun bram, per a dir que estic aquí, però que estic tan contenta que dormo ben plàcidament malgrat que els pares em maregin una mica.

Però no tot són alegries. Fa uns dies que els pares estan tristos, perquè el Pol, amb qui vaig compartir el box B per uns dies, està una mica més malalt. Tots esperem que millori aviat.

dimecres, 4 de maig del 2005

Dimecres 4 de maig de 2005



He conegut el SOL!

Jo, que vaig voler néixer abans per viure tota la primavera sencera, fins avui no m'ha arribat el primer raig de sol, a través dels vidres, és clar.
En finalitzar la sessió de cangur de la tarda amb el pare, ell m'ha acostat fins a la finestra perquè l'avi em veiés, i el sol de la tarda m'ha obligat a tancar molt fort els ulls i que la mare corregués part de la cortina.
Ha estat una novetat, com també ho ha estat el passeig a braços del pare. És molt diferent a fer el cangur asseguts en un seient.
Ep, que torno a superar els 1.000 grams. O hauria de dir 1 kg? Això sona millor, oi? Ara peso 1 kg i 10 gr.

dimarts, 3 de maig del 2005

Dimarts 3 de maig de 2005


Què passa amb el meu pes? Avui m'he quedat en 990 grams. Espero no haver perdut alçada!

Per acabar de curar-me de la dermatitis no he fet cangur, i dormo sobre cotó. Amb això de la pell sóc tan delicada que per aquí les infermeres em coneixen com la princesa del pèsol.

dilluns, 2 de maig del 2005

Dilluns 2 de maig de 2005

Aquesta setmana estrenem horari de visites. La mare s'ha incorporat de nou a la feina i té permís per venir a veure'm i poder fer el cangur.

Ella vindrà a fer el cangur els matins dels dilluns, dimecres i dijous, però una mica més tard del que ho fèiem fins ara. Dimarts i divendres al matí vindrà el pare. A les tardes ho faig amb qui no ho he fet al matí. Encara que faci el cangur amb el pare a les tardes, la mare també vindrà per deixar-me llet per menjar i donar-me la bona nit.

Barrera superada! Ja peso 1.010 grams! I mesuro 34 cm. He crescut 4 cm d'ençà que vaig néixer.

La meva pell està molt millor i els dermatòlegs li han explicat a la mare que la calamina m'ha anat molt bé.







diumenge, 1 de maig del 2005

Diumenge 1 de maig de 2005

El meu pes és de 980 grams, estic a un pas d'arribar al quilo.

dissabte, 30 d’abril del 2005

Dissabte 30 d'abril de 2005

Estic millor de la pell. No està tan vermella però és coberta de pell seca. Avui sí que hem fet de nou el cangur. A la tarda he avisat al pare que tenia molta calor muntant un bon sarau de plors.

divendres, 29 d’abril del 2005

Divendres 29 d'abril de 2005

La mare s'ha incorporat a la seva feina, i ara es reparteixen amb el pare les sessions de cangur. És clar, que avui hem començat una mica girats. Tinc una dermatitis per tot el cos i com que m'han posat una crema, tots han cregut que era millor que no fes cap sessió de cangur. Ho he trobat a faltar, o això és el que han pensat els pares.

dijous, 28 d’abril del 2005

Dijous 28 d'abril de 2005

Els pares han rebut per carta el resultat d'unes analítiques, la prova del taló, que em van fer. De fet és un protocol que fan a tots els nadons. Sembla que tinc l'aminoàcid d'una proteïna, la fenilalanina, una mica alterada.
La mare ha trucat de seguida a la doctora i li ha dit que m'han de repetir la prova. Possiblement no serà res, però si fos positiu, pot afectar d'alguna manera el meu sistema neurològic. Els pares estan mig tranquils i mig angoixats fins que no sàpiguen el nou resultat.
Així és la fenilalanina:

dimecres, 27 d’abril del 2005

Dimecres 27 d'abril de 2005

Nou canvi de box. He tornat al Box D, però a una altra ubicació. Com ja no tinc el bacteri, no cal que estigui aïllada, això vol dir que torno a la meva normalitat.

Però el canvi no ha estat rodó del tot. Ara estic més lluny de les finestres i els avis, tiets i altres visites no em podran veure tan bé. Potser aviat, si no hi ha complicacions i agafo més pes, em passen a cures intermèdies.

dimarts, 26 d’abril del 2005

Dimarts 26 d'abril de 2005

Ja he passat dels 900 grams. Avui peso 910 grams!

dilluns, 25 d’abril del 2005

Dilluns 25 d'abril de 2005

Ahir la infermera em va detectar uns puntets vermells al voltant del coll, al culet i a l'espatlla. Potser són fongs o una irritació. Per si de cas em posen una crema pels fongs a les zones més vermelles i oli d'ametlla a la resta de cos per suavitzar la pell. Diuen els pares que avui encara tinc la pell més suau.


diumenge, 24 d’abril del 2005

Diumenge 24 d'abril de 2005



El meu pes: 870 grams.

Avui he fet el meu primer bany amb els pares. La infermera els ha ensenyat com fer-ho: jo embolcallada amb una tovallola i la banyera coberta amb una tovallola i un llençol per no relliscar, i plena d'aigua calenta, és clar. La mare m'ha aguantat el cap i el pare m'ha destapat a poc a poc una part i amb l'esponja m'ha rentat molt suaument. I així amb la resta: ara l'esqueneta, ara una cameta, ara el culet... Jo he estat tot el temps molt relaxada, i no he plorat per res.
El llibre que m'han regalat per Sant Jordi té per nom La margarida té por, i la mare ja me l'ha explicat.

Fa uns dies que estic molt tranquil·la. Diu la mare que potser els greixos extres que em posen a la llet fan que no estigui tan moguda. És clar, que també pensa que potser ja m'he acostumat a la rutina del cangur amb ells i que com estic molt a gust, doncs ja no tinc malestar a la panxa, ni ploro...

dissabte, 23 d’abril del 2005

Dissabte 23 d'abril de 2005

El meu primer Sant Jordi! No he pogut passejar pels carrers però el pare m'ha fet portar la meva primera rosa. S'ha emocionat tant que fins i tot li saltaven les llàgrimes. Sembla que avui era el dia de les emocions. La meva àvia també ha plorat quan la mare m'ha aixecat dins la incubadora i m'ha ensenyat. Estic impacient per saber quin llibre m'han comprat els pares!
Avui també hi ha hagut sessió de fotos. Molt curta, per aprofitar que m'havia tret la sonda de menjar i tenia la cara neta. Minuts després ja tornava a portar la sonda. Diuen que sóc massa petita encara per menjar del pit de la mare o del biberó... però jo no ho crec.


Avui han estat els pares qui s'han estrenat a canviar-me petit bolquer, i han hagut de manegar-se amb un bon embolic. Són encara poc destres i insegurs movent-me per canviar-me i rentar-me, però a poc a poc van millorant.

dimecres, 20 d’abril del 2005

Dimecres 20 d'abril de 2005

Avui m'han tret la via que portava per als antibiòtics. Ara ja només tinc la sonda per alimentar-me i els sensors que controlen l'oxigenació de la sang i els de les freqüències cardíaca i respiratòria.

Es pot dir que ha estat un dia tranquil, especialment a la tarda durant els cangurs.

dilluns, 18 d’abril del 2005

Dilluns 18 d'abril de 2005

Avui he fet un mes! Diuen que estic bé. Ho hem celebrat amb unes xocolatines que ha portat la mare per a les infermeres i metges.

A la tarda els pares han anat a visitar a l'Horacio i l'Edgar, els metges que van fer el seguiment de l'embaràs mentre era al ventre de la mare. Diuen que van sabent de mi però no gaire cosa, només que estic bé. Diuen que amb el pes que tinc, ja no sóc notícia. Crec que això deu ser una cosa bona. Cal ser optimista!

diumenge, 17 d’abril del 2005

Diumenge 17 d'abril de 2005

Ja peso 760 grams. Fa dos dies que perdo pes, 10 i 20 grams, respectivament, però en el conjunt de la setmana he guanyat pes.


Els pares m'han fet unes fotos mentre fèiem el cangur. Però no han quedat gaire bé. Hi havia molt poca llum, les han fet sense flaix i no tenen gaire bon pols, diuen que han sortit mogudes. De tota manera s'intueixen les meves faccions i que sóc bonica, segons diuen ells.

Ha estat un cap de setmana de visites. Ahir van venir a veure'm la meva padrina, que és cosina del pare, i la seva mare. També un cosí del pare i que serà qui em batejarà, per això és el capellà de la família. Avui a la tarda han vingut els meus avis, els pares del pare. M'han mirat tant que ja saben perfectament com són els meus peus i mans. Estan encantats de com són de bonics, segons diuen als pares. És clar, que em poden veure poca estona, perquè mentre estic amb els pares no ensenyo res més. També hi eren uns tiets de la mare, que vénen a veure'm cada cap de setmana.

dijous, 14 d’abril del 2005

Dijous 14 d'abril de 2005

Avui no he tingut un bon dia. Sembla que la transfusió d'ahir, la infecció i les punxades que em fan m'han marejat una mica, i al final, m'han hagut de posar de nou oxigen. A més he fet moltes bradicàrdies.

Per això, ni matí ni tarda he fet el cangur amb els pares. A la tarda, la mare ha plorat. Ha estat la primera vegada que l'he vista plorar. Suposo que patia per mi i s'ha espantat.

dilluns, 11 d’abril del 2005

Dilluns 11 d'abril de 2005

Avui al migdia m'han canviat de box. He passat del D al B. Tot ho ha provocat un bacteri que se m'ha instal·lat al cos. Per això em passen a un altre box per aïllar el bacteri i poder vigilar que no pugui contagiar cap altre nen.

El nou box és més petit i en total som tres nadons. Els pares han quedat sorpresos pel canvi, i una mica espantats. La doctora els ha trucat a casa per informar-los i tranquil·litzar-los

diumenge, 10 d’abril del 2005

Diumenge 10 d'abril de 2005

Fa dos dies que em mantinc en 670 grams. Durant aquesta setmana he perdut 10 respecte al dilluns tot i haver guanyat 30 al final de setmana.

Ja fa més d'una setmana que faig el cangur amb els pares, i em trobo a gust. Quan començo busco la posició més còmoda per a mi, encara que als pares no els ho sembli. Després m'adormo durant la sessió, que pot ser de poc més d'una hora. M'agrada notar la calor dels pares, que em facin petonets, que em parlin, que em cantin o que m'acaronin. De vegades tinc la sensació que els pares em voldrien fer una forta abraçada, però es contenen perquè sóc molt petitona.

Avui hi ha hagut canvis al box de l'UCI on estic. Una nena ha marxat a un altre box i ha arribat un nounat que pesava 5 kg! Quasi deu vegades el que jo en néixer!

dilluns, 4 d’abril del 2005

Dilluns 4 d'abril de 2005

Avui a la tarda he tornat a fer el cangur amb el pare. La sessió del matí, que havia de fer amb la mare, ha quedat ajornada doncs poc abans de començar m'han fet un encefalograma i les infermeres han aconsellat a la mare de deixar-me descansar.
Cada dia em pesen i em mesuren i segons les dades de control avui ja peso 650 grams. Per si no ho havia dit, vaig néixer amb 560 grams de pes, i l'endemà vaig perdre fins a 490 grams. Vaja, que això de guanyar pes serà molt lent.

diumenge, 3 d’abril del 2005

Diumenge 3 d'abril de 2005

Avui ha vingut a conèixer-me el que serà el meu padrí de bateig. Ell encara no ho sap, però els pares ja ho tenen pensat. Vaja, estem parlant del cosí de la mare, que viu al poble del costat on va néixer la meva àvia, a l'Aragó. També hi eren, és clar, la seva dona i les filles. Després de conèixer a tots els avis i alguns cosins dels pares, a poc a poc vaig sabent que hi ha molta gent que em vol conèixer.

A la tarda no hem pogut fer el cangur amb el pare. M'han hagut de fer una transfusió de sang perquè les analítiques d'aquest matí han indicat que tinc una mica d'anèmia, la qual cosa sembla que afavoreix les bradicàrdies que comencen a amoïnar els pares
.

divendres, 1 d’abril del 2005

Divendres 1 d'abril de 2005

Avui faig 15 dies, i per celebrar-ho avui també és el primer dia que faré el cangur. Així és com anomenen les infermeres al fet que estigui despulladeta sobre el pit, també nu, de la mare o del pare.

Al matí ho he fet amb la mare, i ha estat una sensació fantàstica per les dues. La mare, tot i que sóc molt petita, estava molt tranquil·la tenint-me a sobre. Jo també estava molt tranquil·la i he dormit l'hora llarga que ha durat la sessió. Això de notar l'escalforeta d'una altra persona, la seva respiració, el batec del cor, o d'adormir-se mentre m'acaronen l'esquena i el caparró és millor que estar a la incubadora. Ha estat sensacional per les dues!

A la tarda ha estat el torn del pare. I també ha estat un moment molt intens per a tots dos. Espero que demà farem més el cangur, i l'altre, i l'altre.

dimecres, 30 de març del 2005

Dimecres 30 de març de 2005

Avui a la tarda una de les infermeres que em cuiden ha deixat als pares portar la càmera fotogràfica per fer-me fotos i els avis em puguin conèixer de més a prop.

Estic a punt de complir quinze dies i només m'han pogut veure des de darrere la finestreta del passadís de nounats. Ha estat una sessió fotogràfica molt intensa i els pares han pogut prendre més fotos de les que pensaven. En algunes surto molt moguda, jo sóc així, però en d'altres estic molt graciosa.



diumenge, 20 de març del 2005

Diumenge 20 de març de 2005

Hola sóc l'Anna. Vaig néixer a l'Hospital Materno Infantil de la Vall d'Hebron fa unes 54 hores i sóc molt petitona. Hauré d'estar un temps a l'hospital per créixer. Els meus pares vénen a veure'm cada dia. Em diuen coses, m'acaricien i pregunten als metges i a les infermeres si menjo, si ploro, si dormo, etc.

Aquestes primeres hores també m'han vingut a veure'm els avis, les cosines de la mare, etc. Ells, però, no em poden veure gaire doncs han d'estar darrere uns vidres. També han vingut amics dels pares a veure com la mare es refeia després que jo nasqués. A més els que no han pogut venir han trucat preguntant per la mare i per mi. Sembla que això és molt bo pels pares doncs se senten estimats i ajudats, i fan que jo tingui ganes de viure.