dimarts, 31 de maig del 2005

Dimarts 31 de maig de 2005

De vegades els pares fan broma de quan pesada i grossa estaria ara la mare si jo hagués nascut a terme. De fet, segons els càlculs dels metges jo hauria d'haver sortit de la panxa de la mare cap al 8 de juny. Així que ara estaríem plegades a la recta final. Però les coses s'han presentat com s'han presentat i com diuen els pares... naixent el 18 de març fa més temps que em coneixen la cara.

Dissabte els pares van fer allò que molts altres pares fan amb molt més temps: comprar-me quatre coses. I quan dic quatre coses estem parlant d'un nombre real i no aproximat. Ara ja tinc una banyera blava de l'IKEA, a un preu super mini, com jo, per 5 €, el matalàs i el coixí pel llit de baranes que he "heretat" del Ramon i el cotxet amb cadira, perquè el cabàs i la cadireta les heredo de la Sara, la fillola del pare. Ah! Els pares també han comprat un mòbil per a penjar-me'l del llitet. És un anaguet. Totes les coses que ens han passat els amics estan completament noves. Els pares pensen que és bo saber aprofitar i comprar quan és necessari, i no malbaratar les coses. I jo d'això n'he après molt aquest temps.

dilluns, 30 de maig del 2005

Dilluns 30 de maig de 2005

Ahir vam celebrar l'aniversari de l'avi Jaime. Al matí tots els avis van venir a veure l'Anna. També van venir uns cosins que viuen a Madrid. Estava molt simpàtica i va fer una mica el ronso per menjar. A la tarda els pares de la mare van repetir, i també van venir els tiets. Aprofitant l'aniversari de l'avi, li vam demanar a la infermera Imma que ens deixés fer una foto. És la primera que tenim de l'Anna amb els ulls oberts i menjant el biberó.

Dissabte, com no podia ser d'una altra manera, també va ser un dia de visites: avis, tietes... Inclús unes bessones amb els seus pares que també havien estat un temps a nounats. Va ser emocionant pels pares.

Ahir diumenge l'Anna pesava 1,410 kg, i avui ha augmentat 20 grams més. La talla també ha augmentat: 37 cm.

Hem començat la setmana amb la dermatitis de l'Anna sense rastre, esperem que la seva delicada pell no torni a enrogir-se. Ara estem pendents del melic, el té molt sortit i inflat. Fa mal efecte però sembla que no és res dolent.

L'Anna està cada cop més riallera i cada cop fa noves i diferents ganyotes. Sembla que segueix les veus i ombres amb la mirada. Quan menja també ho fa bé, la majoria de les vegades, perquè algun cop ha estat nerviosa, adormida o sense ànsies. Però en general és bona nena.

Ens hem acostumat de tal manera a les seves petites mesures que quan veiem un nadó nascut a termini ens sembla que és més gran del normal. I és que l'Anna és tan petita, que haurem d'explicar més d'una vegada a algú les circumstàncies del seu naixement. A voltes, em faig creus com un ésser tan petit es pot fer tan gran.

dissabte, 21 de maig del 2005

Diumenge 21 de maig de 2005

L'Anna ja pesa 1,3 kg. Això va bé. Aquesta setmana ja ha fet 2 mesos i menja molt bé. Cada cop veiem que està més espavilada, mou més les mans, els ulls i se la veu més gran.

La primera setmana al nou box -ara es troba el que en diuen intermedis- l'hem passada una mica a l'expectativa, mirant d'adaptar-nos a les noves maneres de fer i horaris, perquè després d'haver estat dos mesos a l'UCI notem que el tracte, l'espai i la llibertat dels pares és diferent. Però a poc a poc ens anem acostumant. Esperem que aquesta etapa final no se'ns faci llarga. L'Anna només ha de guanyar pes, ella ho sap i es porta molt bé a 'lhora de menjar.

Avui,
a casa, també hem portat el llit de l'Anna. És el llit de baranes del fill d'uns amics. Vaja, que estem en la fase d'adaptar la casa a l'Anna, de fer-li el lloc.

Durant aquest cap de setmana han vingut a veure a l'Anna els avis, tietes, més oncles, amics dels pares. Tothom diu que està molt gran i guapa, i cada vegada més desperta i maca.

dimecres, 18 de maig del 2005

Dimecres 18 de maig de 2005

Avui faig 2 mesos i em posen les primeres vacunes.


diumenge, 15 de maig del 2005

Diumenge 15 de maig de 2005

Com cada diumenge toca fer repàs del pes. Ja faig 1.180 grams. Això vol dir que en aquesta setmana he guanyat 140 grams. Això està molt bé, oi?

A més, com que ja sóc gran i peso més m'han canviat al box de cures intermèdies. Ara estic al 3, amb l'Abril, en Bernat i l'Àlex.

Al nou box té coses bones i altres que no ens agraden del tot. El millor de tot és que estic a tocar de la finestra, i això vol dir que tothom que em ve a visitar em pot veure de molt a prop. A més els pares em fan la guitza fins que em surt una ganyota, una mena de rialla o badallo. Vaja, que m'exhibeixen.

Aquest cap de setmana han vingut a veure'm els avis, la meva padrina i la seva mare. Tots m'han vist més gran i bonica, això és el que diuen. Demà potser ve més gent doncs és festa.

El que no ens agrada tant del nou box és que l'horari de visites és més estricte. Els pares i jo estàvem acostumats a estar força estona junts, però ara després dels 30 minuts de visites, corren les cortines de les finestres que donen al corredor i un dels dos, i a vegades els dos, ha de marxar. Els pares insisteixen i al final els deixen quedar. Als pares no els agrada haver-ho de demanar, perquè volen estar amb mi tal com feien a l'altre box.

dilluns, 9 de maig del 2005

Dilluns 9 de maig de 2005

 













Avui ha estat un dia de novetats. Sembla que he crescut, ara faig 36 cm. I també m'he engreixat 50 grams (pes: 1.090 grams). Això del pes ja sabem que no sempre és el cert, i que després d'una o dues cagadetes perdo entre 10 i 20 grams.

Però la gran novetat de la jornada ha estat la meva primera menjada amb biberó. La infermera m'ha donat una primera presa de 7 cc, després de 10 i quan ha vingut el pare a la tarda una altra de 10 cc. La resta de les menjades del dia han seguit a través de la sonda.




diumenge, 8 de maig del 2005

Diumenge 8 de maig de 2005

Pes: 1.040 grams.

Avui estava de guàrdia el doctor Perepoch, el cap de neonatologia, i quan parlava amb els pares els ha dit que no hi havia res a comentar de mi. La mare ha tret el tema del meu pes, i ell els ha explicat que segurament jo sóc una nena de creixement més lent que els altres nens, de manera que creixeré molt a poc a poc. Així que res d'enfadar-se amb mi si menjo poquet, d'acord?

Ahir i avui els pares m'han banyat. Em trobo tan a gust dins l'aigua! Cada dia que passa i els pares fan més coses amb mi, se'ls veu més destres. Fins i tot ja saben com banyar-me, treure'm de l'aigua o aixecar-me de la cadira del cangur amb mi al coll.

Com sempre, el cap de setmana ha estat ple de visites. A més, com ara les infermeres em deixen acostar a la finestra, els pares em porten uns segons perquè els avis em puguin veure de prop. Està bé això, encara que de vegades semblem peixos de l'aquari.

Tots estem contents: els pares, els avis, els oncles i jo mateixa, que la veritat de tant en tant faig algun bram, per a dir que estic aquí, però que estic tan contenta que dormo ben plàcidament malgrat que els pares em maregin una mica.

Però no tot són alegries. Fa uns dies que els pares estan tristos, perquè el Pol, amb qui vaig compartir el box B per uns dies, està una mica més malalt. Tots esperem que millori aviat.

dimecres, 4 de maig del 2005

Dimecres 4 de maig de 2005



He conegut el SOL!

Jo, que vaig voler néixer abans per viure tota la primavera sencera, fins avui no m'ha arribat el primer raig de sol, a través dels vidres, és clar.
En finalitzar la sessió de cangur de la tarda amb el pare, ell m'ha acostat fins a la finestra perquè l'avi em veiés, i el sol de la tarda m'ha obligat a tancar molt fort els ulls i que la mare corregués part de la cortina.
Ha estat una novetat, com també ho ha estat el passeig a braços del pare. És molt diferent a fer el cangur asseguts en un seient.
Ep, que torno a superar els 1.000 grams. O hauria de dir 1 kg? Això sona millor, oi? Ara peso 1 kg i 10 gr.

dimarts, 3 de maig del 2005

Dimarts 3 de maig de 2005


Què passa amb el meu pes? Avui m'he quedat en 990 grams. Espero no haver perdut alçada!

Per acabar de curar-me de la dermatitis no he fet cangur, i dormo sobre cotó. Amb això de la pell sóc tan delicada que per aquí les infermeres em coneixen com la princesa del pèsol.

dilluns, 2 de maig del 2005

Dilluns 2 de maig de 2005

Aquesta setmana estrenem horari de visites. La mare s'ha incorporat de nou a la feina i té permís per venir a veure'm i poder fer el cangur.

Ella vindrà a fer el cangur els matins dels dilluns, dimecres i dijous, però una mica més tard del que ho fèiem fins ara. Dimarts i divendres al matí vindrà el pare. A les tardes ho faig amb qui no ho he fet al matí. Encara que faci el cangur amb el pare a les tardes, la mare també vindrà per deixar-me llet per menjar i donar-me la bona nit.

Barrera superada! Ja peso 1.010 grams! I mesuro 34 cm. He crescut 4 cm d'ençà que vaig néixer.

La meva pell està molt millor i els dermatòlegs li han explicat a la mare que la calamina m'ha anat molt bé.







diumenge, 1 de maig del 2005

Diumenge 1 de maig de 2005

El meu pes és de 980 grams, estic a un pas d'arribar al quilo.