dijous, 18 de març del 2010

Per molts anys, 18 de març de 2010

Avui fa cinc anys que va néixer la nostra filla gran. Va passar els tres primers mesos de vida a l'àrea de nounats de l'Hospital de la Vall d'Hebron, a Barcelona.

La mare va estar ingressada el mes anterior per seguir el control diari de l'embaràs. Van ser uns mesos durs i d'incertesa, però també d'optimisme i esperança.

Amb aquest escrit volem recordar aquest cinquè aniversari i presentar aquest bloc. Es tracta del diari que vam seguir durant els mesos d'UCI i fins que l'Anna va fer un any.

En els darrers anys hem freqüentat l'hospital de la Vall d'Hebron, sortosament, per seguir controls rutinaris, tot i que els primers mesos era per seguir petites disfuncions, fer proves preventives, vacunacions extres, etc. Tot per comprovar que el creixement i desenvolupament de la nostra filla era el correcte. Oftalmòleg, traumatòleg, neuròleg, endocrinòleg, neonatòleg..., tot un seguit d'especialistes han fet el seu seguiment.

En la visita dels 4 anys amb el neonatòleg, ens vam felicitar per tenir una filla tan sana malgrat les circumstàncies del seu naixement. És clar que aquesta felicitat és compartida i deguda a molts factors. L'Anna ha estat perfectament sana, amb un creixement i desenvolupament neuronal normal, resultat de la professionalitat dels especialistes que la van seguir durant un mes abans del seu naixement; també gràcies a la feina constant i diària de les infermeres i pediatres de l'UCI. Però també a una bona dosi de sort, i perquè no dir-ho, a l'entorn positiu i optimista que des del primer moment vam intentar propiciar malgrat l'adversitat.

En aquests anys hem confiat plenament amb l'equip mèdic i hem après que bona part de l'èxit de la seva feina es basa en l'actitud dels pares, especialment en el moment d'ingrés a l'UCI on la situació es veu superada per les incerteses, les pors i la desorientació de les primeres hores després del naixement.

L'actitud dels pares és molt important, no suficient és clar, però cal fer un procés d'acceptació de la situació que implica desprendre's de qualsevol sentiment de culpa, les coses passen perquè passen, ser comunicatius amb els professionals, i no oblidar que hi haurà dies molt durs.