dijous, 18 d’agost del 2005

Dijous, 18 d'agost de 2005

Avui fa 5 mesos que vaig néixer i 2 que estic a casa amb els pares. Estic molt bé, i tots estem molt contents. Ja peso 3.050 grams i la meva talla és de 47,5 cm. Cada dia faig més cosetes, i especialment grans rialles. És clar, que avui no és el meu millor dia, perquè m'han posat vacunes i estic una mica tova.

El passat divendres, i fins dilluns, vam anar al poble de l'àvia d'Hospitalet, a Lumpiaque, a Saragossa, per conèixer uns oncles. El viatge va anar perfecte i em vaig sentir ben còmoda.

dilluns, 8 d’agost del 2005

Dilluns 8 d'agost de 2005

Han passat molts dies d'ençà que els pares van escriure per darrera vegada. El dia a dia fa que no tinguin gaires temps, i sobretot, que no hi pensin. Bé, posem-nos al dia.

Després d'uns dies ingressat, l'avi d'Horta va sortir i ja es troba molt millor. Va visitar diferents metges que li van canviar els tractaments i sembla que va millor. Avui el pare també l'ha acompanyat a una visita. L'àvia d'Horta està prou bé i més tranquil·la.

Els avis d'Hospitalet, com són més joves estan bé. L'avi és un incondicional i sempre acompanya a la mare a les meves visites als metges. Aquest mes de juliol he anat diverses vegades al metge de la vista, continuo igual, al de la pell (ja tinc l'alta), al cirurgià (em controlen el melic), al fisioterapeuta (em fa fer uns exercicis) i al neonatòleg (que diu que estic molt bé). Els pares ja estan de vacances i fem moltes coses plegats.

Els dies 30 i 31 de juliol vaig fer la meva primera excursió amb nit fora de casa. Vam anar a l'Espluga de Francolí on el pare corria una cursa. En arribar a la meta em va agafar en braços i vam entrar plegats. Ens van acompanyar en aquesta sortida uns cosins dels pares.

El dia 4 va venir a passar una setmana el meu padrí i companyia. Ara han marxat un parell de dies a França, a veure què ens expliquen a la tornada.

Jo mentrestant, també he fet una sortida a Montserrat, i cada dia faig i descobreixo noves coses. Per exemple la setmana passada vaig redescobrir la manteta d'activitats, amb un mirall (a l'altre costat hi ha una nena que fa les mateixes coses que jo) i una papallona que vola quan li dono un cop amb la mà.

Cada vegada estic també més riallera i començo a emetre sons que de vegades semblen el que diuen els grans. M'agrada cridar perquè estiguin per mi. M'encanta també veure els pares mentre mengen i dormir. Sóc una mica marmoteta, encara que cada vegada passo més hores desperta. A les nits, ja només em desperto una vegada, menjo i continuo dormint.

Ja fa uns dies que menjo cereals barrejats amb la llet, i també suc de taronja i aigua amb unes herbes per a veure si em faciliten la digestió

Ahir vam anar a conèixer una cosineta, filla d'uns cosins de la mare. Està a la Vall d'Hebron, i els pares van aprofitar per anar a veure a les infermeres de nounats. Totes van dir que havia crescut bastant durant aquest temps fora d'allà.