tag:blogger.com,1999:blog-30824742698541071152024-03-14T14:53:24.711+01:00Néixer prematuramentAquest bloc és el diari del primer any de vida de la nostra filla gran que va néixer el març de 2005 després de 28 setmanes i dos dies de gestació, i amb 560 grams de pes.Jaume Ferrández Rubióhttp://www.blogger.com/profile/11673388604484898663noreply@blogger.comBlogger52125tag:blogger.com,1999:blog-3082474269854107115.post-82164757592955821942010-03-18T07:33:00.000+01:002017-12-23T09:59:51.509+01:00Per molts anys, 18 de març de 2010<span style="font-size: small;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;">Avui fa cinc anys que va néixer la nostra filla gran. Va passar els tres
primers mesos de vida a l'àrea de nounats de l'Hospital de la Vall
d'Hebron, a Barcelona.<br /><br />La mare va estar ingressada el mes
anterior per seguir el control diari de l'embaràs. Van ser uns mesos
durs i d'incertesa, però també d'optimisme i esperança.<br /><br />Amb
aquest escrit volem recordar aquest cinquè aniversari i presentar aquest
bloc. Es tracta del diari que vam seguir durant els mesos d'UCI i fins
que l'Anna va fer un any.<br /><br />En els darrers anys hem freqüentat
l'hospital de la Vall d'Hebron, sortosament, per seguir controls
rutinaris, tot i que els primers mesos era per seguir petites
disfuncions, fer proves preventives, vacunacions extres, etc. Tot per
comprovar que el creixement i desenvolupament de la nostra filla era el
correcte. Oftalmòleg, traumatòleg, neuròleg, endocrinòleg,
neonatòleg..., tot un seguit d'especialistes han fet el seu seguiment.<br /><br />En
la visita dels 4 anys amb el neonatòleg, ens vam felicitar per tenir
una filla tan sana malgrat les circumstàncies del seu naixement. És clar
que aquesta felicitat és compartida i deguda a molts factors. L'Anna ha
estat perfectament sana, amb un creixement i desenvolupament neuronal
normal, resultat de la professionalitat dels especialistes que la van
seguir durant un mes abans del seu naixement; també gràcies a la feina
constant i diària de les infermeres i pediatres de l'UCI. Però també a
una bona dosi de sort, i perquè no dir-ho, a l'entorn positiu i
optimista que des del primer moment vam intentar propiciar malgrat
l'adversitat.<br /><br />En aquests anys hem confiat plenament amb l'equip
mèdic i hem après que bona part de l'èxit de la seva feina es basa en
l'actitud dels pares, especialment en el moment d'ingrés a l'UCI on la
situació es veu superada per les incerteses, les pors i la desorientació
de les primeres hores després del naixement.<br /><br />L'actitud dels
pares és molt important, no suficient és clar, però cal fer un procés
d'acceptació de la situació que implica desprendre's de qualsevol
sentiment de culpa, les coses passen perquè passen, ser comunicatius amb
els professionals, i no oblidar que hi haurà dies molt durs.</span></span>Jaume Ferrández Rubióhttp://www.blogger.com/profile/11673388604484898663noreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-3082474269854107115.post-85751594837876417662006-03-12T22:38:00.000+01:002017-12-23T09:55:39.882+01:0012 de març del 2006<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><span style="font-size: small;">De nou quasi tres mesos sense escriure en aquest diari. No és que els
pares no tinguin coses a explicar, però el dia a dia fa que escriure
aquí es vagi ajornant. D'aquí a una setmana faig 1 any. El primer!
Quantes coses que han passat!<br /><br />Comencem per les dades de rigor. El passat 20 de febrer ja pesava 5,5 kg i mesurava 60,5 cm.<br /><br />Ahir
la Sara també va fer un any, i vaig anar a la seva festa. Pel cap de
setmana vinent també farem la meva. Els pares han convidat a la família a
dinar. Ja us explicaré, però ara fem repàs als darrers tres mesos.<br /><br />En
primer lloc van celebrar el Nadal. Tot va ser molt alegre, encara que
els pares van acabar atabalats amb tanta reunió familiar. Nosaltres vam
començar la Nit de Nadal, quan després del sopar fem cagar el Tió. Jo
vaig ser bona minyona, i després del meu sopar em vaig adormir i vaig
deixar que els grans sopessin sense haver d'estar pendents de mi. És
clar, que quan va començar el sarau del Tió, vaig decidir que no m'ho
volia perdre i vaig estar desperta. Tot i que sóc ben menuda, el Tió
també em va portar cosetes, encara que el més gros vindria per Reis.
Però, com perquè vinguin els Reis se'ls ha de donar la carta a la
cavalcada, el dia 5 de gener a la tarda els vaig anar a rebre, i fins i
tot els avis d'Horta van baixar a casa per estar amb mi aquest dia.<br /><br />El
dia de Reis, vaig anar a casa dels tiets de la mare, i allà vaig
coincidir amb ela cosinets. Quants regals que ens havien portat! Un
d'ells, un cub amb peces de plàstic de formes, ha estat un dels meus
jocs preferits. M'encanta agafar i posar les peces dins, colpejar les
peces per fer soroll, donar-li als pares i que me les donin...<br /><br />En
aquests tres mesos també he començat a dir papa i mama, i és aquest
últim el que dic amb més claredat quan vull menjar o que m'agafin a
coll. No és que la mare sigui qui més em dóna menjar, normalment són el
papa i l'avi d'Hospitalet, però sí que és qui més m'agafa a coll.<br /><br />També
he començat a gatejar. També m'encanta posar-me dempeus, i a la mínima
busco alguna cosa segura que m'ho deixi fer (pares, coixins, llitet...).
Que mona que estic tan menuda i dempeus!<br /><br />A tothom li crida
l'atenció els meus ulls i el meu color morenet de pell, això és gràcies a
les passejades que dia si i dia també faig amb l'avi a l'hora del sol.<br /><br />Fa uns quinze dies ens van trobar alguns dels nens que havíem coincidit a la Vall d'Hebron. Hi havia la <span class="hiddenSpellError">Claudia</span>
d'Extremadura, el Pol de Vic i el Marc d'Igualada. Tots estem molt bé, i
totes les famílies encantades de com ha anat tot plegat.<br /><br />El tema
menjar és prou important per a mi. M'agrada molt menjar amb cullera,
més que amb el biberó, i les farinetes de verdura amb carn o peix me les
menjo en un <span class="hiddenSpellError">pim</span>
pam. És clar, que si he de triar, prefereixo el pa amb tomàquet i el
pernil, les galetes i els iogurts. Sóc bona menjadora, i no dic que no a
res que es pugui portar a la boca. Tot s'ha de provar.</span></span>Jaume Ferrández Rubióhttp://www.blogger.com/profile/11673388604484898663noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-3082474269854107115.post-26648039273547323912005-12-18T22:32:00.000+01:002018-01-08T12:36:02.438+01:0018 de desembre del 2005<span style="font-size: small;"><span style="font-family: "verdana" , sans-serif;">Com he canviat en aquests darrers tres mesos d'ençà que vam escriure
aquí per darrera vegada. Ja peso més de 4,7 kg i la talla és de més de
58 cm. I tinc 9 mesos! Sóc tota una senyoreta!<br /><br />Avui acabem de
tornar de passar el cap de setmana a Andorra. Hem anat també amb els 4
avis. Ha estat una escapada per veure a la família d'Andorra. Han estat
molt contents. I com he estat molt bona nena, han quedat encantats. De
fet he menjat molt i he dormit encara més. A més, he anat a uns quants
restaurants i els grans poden dinar prou tranquils sense que jo els faci
passar mals moments. A més, com sóc molt riallera, tots estan encantats
amb mi. I els avis, especialment. Se'ls veu tant i tan feliços. La meva
presència ha millorat molt les seves vides. Fins i tot la de gent que
no em coneix. He anat a residències de gent gran on viuen tietes-àvies, i
tots els del voltant es queden bocabadats amb mi.<br /><br />Aquesta no ha estat l'única escapada dels darrers mesos:
al setembre vam anar a Barbastre, on el pare va córrer una mitja
marató, i a inicis de desembre vam anar al sud de França amb els amics
de Girona.<br /><br />Durant tot aquest temps, he continuat fent visites als
metges, però els que no m'han donat l'alta m'ha donat visita pel mes de
juny de l'any que ve. Només <span class="hiddenGrammarError">vaig</span>
cada mes a la pediatra i de tant en tant a posar-me vacunes. Bé, ara a
l'hivern, em posen unes cada mes per protegir els meus pulmons.<br /><br />Cada
dia que passa sóc més trapella i divertida. Em ric molt i faig riure i
fer ximpleries als grans. Ja m'aguanto prou asseguda i menjo farinetes
de tots els gustos. La cullera m'encanta.<br /><br />També he començat a anar a un centre d'atenció precoç, a prop de casa, <span class="hiddenGrammarError">el Baula</span>, on fan un seguiment del meu desenvolupament, el qual no està gens malament tenint en compte que vaig néixer molt petita.<br /><br />Aquest Nadal serà tota una festa. Serà el meu primer Nadal i el primer de la meva família amb mi. Com n'estem de contents!</span></span>Jaume Ferrández Rubióhttp://www.blogger.com/profile/11673388604484898663noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-3082474269854107115.post-54326423538234851822005-09-07T22:25:00.000+02:002017-12-23T09:40:21.307+01:007 de setembre de 2005<span style="font-size: small;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;">Ui, fa un munt de dies que els pares no escriuen. El dia a dia supera
les ganes d'escriure. Des de l'última vegada que recull aquest escrit he
fet un munt de coses.<br /><br />Però anem pam a pam. Avui fa 9 anys que
els pares es van casar. Aquell dia, a diferència d'avui, no va ploure.
Portem un parell de dies que plou amb ganes. Jo no havia vist mai
ploure, ni així ni de cap altra manera. La veritat és que no em
neguiteja gaire aquest temps.<br /><br />El 22 d'agost vaig anar amb els pares i els avis d'Horta a <span class="hiddenSpellError">Aragües</span>
del Puerto, un petit poble de muntanya al Pirineu aragonès. Allà l'avi
tenia un forn de pa amb la seva família quan era jove. Ara hi viuen
encara tres tietes. Són totes tres molt alegres i m'han fet mil i una
moneries. També hi eren el cosí del pare i la mare de la meva padrina.
Han estat quatre dies ben agradables. Aprofitant que estaven per allà,
vam anar a veure un cosí del pare i la seva família. Viuen a Barcelona,
però eren allà de vacances.<br /><br />Mentrestant, els avis d'Hospitalet van marxar una setmaneta a Noruega. A ells també els agrada viatjar molt. I m'han portat de record un ren de peluix.<br /><br />Qui
també es va recordar de mi durant les seves vacances va ser una cosina
de la mare, i m'ha portat un vestit mexicà maquíssim per l'<span class="hiddenGreenError">estiu</span>.<br /><br />També
he passat amb la mare la nostra primera nit soles. No passava res,
només que el pare va marxar dos dies d'excursió al Pirineu. A ell li
encanta la muntanya i de tant en tant fa alguna escapadeta.<br /><br />Ara ja dec pesar una mica més de 3.300 grams. Però ja no anem cada setmana a fer seguiment de pes.<br /><br />El
que sí que em diu tothom és que sóc molt desperta i que els meus ulls
són molt expressius. Sempre estic mirant a un costat i un altre per
mirar i mirar. He descobert que la tele m'encanta i em quedo mirant-la.
Els pares quan s'adonen me l'apaguen o em giren. Ara també tinc més
força i giro el cap quan estic bocaterrosa. També sé recolzar-me amb els
peus i aixecar el cul, agafar el mossegador amb les mans i posar-me'l a
la boca, però sobretot el que sé fer millor és riure. Faig mil rialles
cada dia. M'agrada molt que em diguin coses i ho demostro fent grans
rialles. També tinc moltes ganes de parlar i ja faig molts sons com
imitant als grans. Els més repetits: <span class="hiddenSpellError">aji</span> i <span class="hiddenSpellError">angue</span>.
De fet, en la visita a la pediatra li va dir a la mare que em veia com
una nena feliç i que aviat parlaria. Això que sigui feliç va fer molt
contents als pares.</span></span>Jaume Ferrández Rubióhttp://www.blogger.com/profile/11673388604484898663noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-3082474269854107115.post-8834705034453903942005-08-18T22:16:00.000+02:002017-12-23T09:34:03.562+01:00Dijous, 18 d'agost de 2005<span style="font-size: small;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;">Avui fa 5 mesos que vaig néixer i 2 que estic a casa amb els pares.
Estic molt bé, i tots estem molt contents. Ja peso 3.050 grams i la meva
talla és de 47,5 cm. Cada dia faig més cosetes, i especialment grans
rialles. És clar, que avui no és el meu millor dia, perquè m'han posat
vacunes i estic una mica tova.<br /><br />El passat divendres, i fins dilluns, vam anar al poble de l'àvia d'Hospitalet, a <span class="hiddenSpellError">Lumpiaque</span>, a Saragossa, per conèixer uns oncles. El viatge va anar perfecte i em vaig sentir ben còmoda.</span></span>Jaume Ferrández Rubióhttp://www.blogger.com/profile/11673388604484898663noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-3082474269854107115.post-46626626203469005372005-08-08T22:08:00.000+02:002017-12-23T09:32:22.414+01:00Dilluns 8 d'agost de 2005<span style="font-size: small;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;">Han passat molts dies d'ençà que els pares van escriure per darrera
vegada. El dia a dia fa que no tinguin gaires temps, i sobretot, que no
hi pensin. Bé, posem-nos al dia.<br /><br />Després d'uns dies <span class="hiddenGrammarError">ingressat</span>,
l'avi d'Horta va sortir i ja es troba molt millor. Va visitar diferents
metges que li van canviar els tractaments i sembla que va millor. Avui
el pare també l'ha acompanyat a una visita. L'àvia d'Horta està prou bé i
més tranquil·la.<br /><br />Els avis d'Hospitalet, com són més joves estan
bé. L'avi és un incondicional i sempre acompanya a la mare a les meves
visites als metges. Aquest mes de juliol he anat diverses vegades al
metge de la vista, continuo igual, al de la pell (ja tinc l'alta), al
cirurgià (em controlen el melic), al fisioterapeuta (em fa fer uns
exercicis) i al neonatòleg (que diu que estic molt bé). Els pares ja
estan de vacances i fem moltes coses plegats.<br /><br />Els dies 30 i 31 de
juliol vaig fer la meva primera excursió amb nit fora de casa. Vam anar
a l'Espluga de Francolí on el pare corria una cursa. En arribar a la
meta em va agafar en braços i vam entrar plegats. Ens van acompanyar en
aquesta sortida uns cosins dels pares.<br /><br />El dia 4 va venir a passar
una setmana el meu padrí i companyia. Ara han marxat un parell de dies a
França, a veure què ens expliquen a la tornada.<br /><br />Jo mentrestant,
també he fet una sortida a Montserrat, i cada dia faig i descobreixo
noves coses. Per exemple la setmana passada vaig redescobrir la manteta
d'activitats, amb un mirall (a l'altre costat hi ha una nena que fa les
mateixes coses que jo) i una papallona que vola quan li dono un cop amb
la mà.<br /><br />Cada vegada estic també més riallera i començo a emetre
sons que de vegades semblen el que diuen els grans. M'agrada cridar
perquè estiguin per mi. M'encanta també veure els pares mentre mengen i
dormir. Sóc una mica <span class="hiddenSpellError">marmoteta</span>, encara que cada vegada passo més hores <span class="hiddenGrammarError">desperta</span>. A les nits, ja només em desperto una vegada, menjo i continuo dormint.<br /><br />Ja
fa uns dies que menjo cereals barrejats amb la llet, i també suc de
taronja i aigua amb unes herbes per a veure si em faciliten la <span class="hiddenGrammarError">digestió</span><br /><br />Ahir
vam anar a conèixer una cosineta, filla d'uns cosins de la mare. Està a
la Vall d'Hebron, i els pares van aprofitar per anar a veure a les
infermeres de nounats. Totes van dir que havia crescut bastant durant
aquest temps fora d'allà.</span></span>Jaume Ferrández Rubióhttp://www.blogger.com/profile/11673388604484898663noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-3082474269854107115.post-71952734154872153102005-06-26T07:49:00.000+02:002017-12-23T09:25:53.830+01:00Diumenge 26 de juny de 2005<div align="justify">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><span style="font-size: small;"><span style="font-family: verdana; font-size: 85%;">Avui he conegut una tieta i una cosina del pare, que serà la meva padrina, i li ha fet molta il·lusió saber-ho</span></span></span></div>
<div align="justify">
<br /></div>
<div align="justify">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><span style="font-size: small;"><span style="font-family: verdana; font-size: 85%;">S'acaba una setmana moguda per a tots, i per a mi plena de novetats doncs he conegut molta gent, tot i que ja sabia que existien perquè els pares m'han explicat moltes coses durant les estones de cangur i incubadora.</span></span></span></div>
Jaume Ferrández Rubióhttp://www.blogger.com/profile/11673388604484898663noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-3082474269854107115.post-5090689349452141252005-06-25T07:45:00.000+02:002017-12-23T09:24:09.237+01:00Dissabte 25 de juny de 2005<div align="justify">
<span style="font-size: small;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;">Sortida fins a Cervelló. Coneixeré uns amics dels pares, els amics de
Girona, i els seus fills. També conec als seus avis i els seus cosinets.
Déu n'hi do la xerinola que formen tots junts. M'ha agradat el passeig
en cotxe fins allà.</span></span></div>
Jaume Ferrández Rubióhttp://www.blogger.com/profile/11673388604484898663noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-3082474269854107115.post-16441329429047462032005-06-23T07:42:00.000+02:002017-12-23T09:21:36.635+01:00Dijous 23 de juny de 2005<span style="font-size: small;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;">Anem a la Vall d'Hebron. Avui tinc control de la retinopatia. De moment
estic igual. He de tornar d'aquí a 15 dies. La mare i l'avi m'han donat
el biberó en un parc proper a l'hospital.<br /><br />Avui per la revetlla de
Sant Joan hem estat a casa dels avis de l'Hospitalet. He menjat molt, i
quan he aconseguit adormir-me no m'han despertat ni els petards.</span></span>Jaume Ferrández Rubióhttp://www.blogger.com/profile/11673388604484898663noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-3082474269854107115.post-17798878761707976522005-06-22T07:41:00.000+02:002017-12-23T09:20:03.627+01:00Dimecres 22 de juny de 2005<div align="justify">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><span style="font-family: verdana; font-size: small;">Segueixo les visites. Ara a la pediatra de la mútua. M'ha pesat (1.980 gr) i mesurat (40 cm). Això últim l'avi ja ho sabia. Ell m'ha mesurat aquest matí a casa.</span></span></div>
Jaume Ferrández Rubióhttp://www.blogger.com/profile/11673388604484898663noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-3082474269854107115.post-12889814940885055362005-06-21T07:40:00.000+02:002017-12-23T09:18:33.531+01:00Dimarts 21 de juny de 2005<div align="justify">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><span style="font-size: small;">Visites als metges.<br /><br />Al matí, el pediatre del CAP diu que peso
1.930 grams. A la tarda, visita amb el neonatòleg de la Vall d'Hebron
per veure com evolucionen els meus reflexos. Sembla que prou bé. A la
nit estic molt cansada que no sé què vull, menjar, dormir... però una
cosa és segura, vull estar en braços.</span></span></div>
Jaume Ferrández Rubióhttp://www.blogger.com/profile/11673388604484898663noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-3082474269854107115.post-75804439335703107482005-06-19T07:37:00.000+02:002017-12-23T09:16:12.104+01:00Diumenge 19 de juny de 2005<div align="justify">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><span style="font-family: verdana; font-size: small;">A la tarda anem a visitar als avis d'Horta. També han vingut a veure'm a casa d'ells les cosines de la mare. He estat a punt de conèixer els altres cosins, però com que el nen tenia moquets, han pensat que era millor veure'ns un altre dia.</span></span></div>
Jaume Ferrández Rubióhttp://www.blogger.com/profile/11673388604484898663noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-3082474269854107115.post-29127245691727075512005-06-18T07:35:00.000+02:002017-12-23T09:15:05.243+01:00Dissabte 18 de juny de 2005<span style="font-size: small;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;">Avui faig tres mesos i ja estic a casa. La nit ha estat tranquil·la. De
fet només demano que em donin el biberó i segueixo dormint. Pels pares
és una cosa nova això de tenir-me a casa. Ells no han dormit gaire. No
estan acostumats als meus sorollets mentre dormo, i s'han passat la nit
despertant-se per si em passava alguna cosa.<br /><br />Durant el dia m'he
anat descompensant en els menjars. No he seguit gaire les pautes
horàries i la mare m'ha tingut una bona estona en braços. Al matí hem
fet el primer passeig tots tres junts pel barri.</span></span>Jaume Ferrández Rubióhttp://www.blogger.com/profile/11673388604484898663noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-3082474269854107115.post-28529021354656369152005-06-17T07:33:00.000+02:002017-12-23T09:11:53.565+01:00Divendres 17 de juny de 2005<span style="font-size: small;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;">Marxo a casa. Un dia abans de fer els tres mesos. Tots a casa estem molt contents.<br /><br />Un
darrer ensurt abans de marxar. Han arribat unes analítiques i m'han
sortit les tiroides altes, han estat a punt de no deixar-me marxar, però
finalment l'endocrí ha dit que els valors són correctes per a una
prematura com jo.<br /><br />Sortim a les 5 de la tarda. Ens hem acomiadat
de totes les infermeres que han tingut cura de mi. A fora l'avi i una
tieta, qui no para de fer-nos fotos i, després al cotxe, filmar. Hem
passat a veure els avis d'Horta, i he descobert que anar en cotxe
m'agrada molt. Després a casa, l'altra àvia, també ha estat molt
contenta de tenir-me en braços.<br /><br />Tothom, excepte els pares, encara tenen por d'agafar-me perquè sóc molt petita i delicada.</span></span>Jaume Ferrández Rubióhttp://www.blogger.com/profile/11673388604484898663noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-3082474269854107115.post-82784721392886630872005-06-13T07:31:00.000+02:002017-12-23T09:08:27.579+01:00Dilluns 13 de juny de 2005<span style="font-size: small;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;">Avui m'han canviat la incubadora pel llitet. Bé, per a mi és un <span class="hiddenSpellError">megallit</span>, i com que no paro quieta, em rellisco cap avall i quedo amagada entre els llençols.<br /><br />La
doctora li ha confirmat a la mare que tot va segons les previsions i
que és molt segur que a finals de setmana em donin l'alta. Aquest és el
moment esperat, els pares en tenen moltes ganes encara que saben que
se'ls obre tot un món de novetats. Però després de tot segur que se'n
surten. Ja tenen tot el que els hi cal per a rebre'm a casa. Avui he
pesat 1,710 kg i la meva talla és de 38 cm.</span></span>Jaume Ferrández Rubióhttp://www.blogger.com/profile/11673388604484898663noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-3082474269854107115.post-79760550643696473152005-06-12T07:29:00.000+02:002017-12-23T09:05:48.005+01:00Diumenge 12 de juny de 2005<div align="justify">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><span style="font-size: small;">Avui he rebut moltes visites, com que és diumenge. Els avis, els tiets i
cosins de la mare, i també els cosins del poble. Aquests dies el meu
pes ha anat oscil·lant, però més o menys peso 1,660 kg.</span></span></div>
Jaume Ferrández Rubióhttp://www.blogger.com/profile/11673388604484898663noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-3082474269854107115.post-40831457094759246742005-06-09T07:38:00.000+02:002017-12-23T09:03:45.474+01:00Dijous 9 de juny de 2005<div align="justify">
<span style="font-family: "verdana"; font-size: 85%;">Continuo agafant pes i ja no porto oxigen. Tinc una gana de mil dimonis, i totes les infermeres diuen que sóc molt ploranera. Però jo només intento explicar que tinc gana, el bolquer brut o quelcom semblant, i com no sé dir-ho d'una altra manera, doncs ploro.</span></div>
<div align="justify">
<br /></div>
<div align="justify">
<span style="font-family: "verdana"; font-size: 85%;">A la presa de les 6 de la tarda, després de prendre el biberó m'ha quedat amb gana i la mare m'ha posat al pit. De seguida l'he agafat i he xuclat. M'he quedat prou bé, i amb la infermera els pares han decidit que també vindrien a les 9 del vespre a donar-me el pit i el biberó. Ells havien d'estar per l'hospital per participar en un estudi sobre l'estat anímic </span><span style="font-family: "verdana"; font-size: 85%;">dels pares davant </span><span style="font-family: "verdana"; font-size: 85%;">la prematuritat d'un nadó.</span></div>
<div align="justify">
<br /></div>
<div align="justify">
<span style="font-family: "verdana"; font-size: 85%;">La mare ha entrat a les 9 del vespre, i jo estava plorant, una mica desesperada. M'ha calmat i també ha entrat el pare. L'infermer ha dit que podíem anar tots tres al lactari a donar-me el pit i si calia biberó. Així que per primera vegada hem estat tots tres sols, i sense màquines de control. Tot ha anat perfecte. He menjat del pit quasi mitja hora, i després.... 45 cc de biberó. Hem estat tots tres molt a gust. Jo, a més, sabia que no estava al mateix lloc de sempre, i movent els ulls a tot arreu intentava esbrinar quin era aquest nou lloc.</span></div>
Jaume Ferrández Rubióhttp://www.blogger.com/profile/11673388604484898663noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-3082474269854107115.post-78538549660493504352005-06-08T07:37:00.000+02:002017-12-23T08:56:20.584+01:00Dimecres 8 de juny de 2005<div align="justify">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;"><span style="font-family: "verdana"; font-size: small;">Notícies ben bones. Ja no porto medicació, i la doctora </span></span><span style="font-family: "verdana"; font-size: 85%;"><span style="font-family: "verdana" , sans-serif;"><span style="font-size: small;">ha insinuat a la mare que potser la setmana que ve ja estaré a casa. La mare s'ha posat molt contenta i de seguida ha trucat al pare per dir-li. Només esperen que em treguin l'oxigen, que mengi bé i que els dermatòlegs facin una diagnosi de la dermatitis. Això és una bona notícia per a tots. És clar, els avis també s'han posat molt contents en saber-ho.</span></span></span></div>
Jaume Ferrández Rubióhttp://www.blogger.com/profile/11673388604484898663noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-3082474269854107115.post-42823984002008934922005-06-06T07:34:00.000+02:002017-12-23T08:47:02.418+01:00Dilluns 6 de juny de 2005<div align="justify">
<span style="font-size: small;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><span style="font-family: verdana; font-size: 85%;">Pes: 1.610 grams. Està clar que aquest pes, o bé el d'ahir, és un error. Tots els nadons del box tenim bronquiolitis, però ara els meus mocs ja van de baixa.</span></span></span></div>
Jaume Ferrández Rubióhttp://www.blogger.com/profile/11673388604484898663noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-3082474269854107115.post-1057584024403478572005-06-05T07:32:00.000+02:002017-12-23T08:54:46.201+01:00Diumenge 5 de juny de 2005<div align="justify">
<span style="font-size: small;"><span style="font-family: "verdana" , sans-serif;"><span style="font-family: "verdana"; font-size: 85%;">Pes: <span style="font-size: 100%;">1.520 grams.</span></span></span></span></div>
<div align="justify">
<span style="font-size: small;"><span style="font-family: "verdana" , sans-serif;"><br /></span></span></div>
<div align="justify">
<span style="font-size: small;"><span style="font-family: "verdana" , sans-serif;"><span style="font-family: "verdana"; font-size: 85%;">Estic millor de la bronquiolitis. De totes maneres encara em costa </span><span style="font-family: "verdana"; font-size: 85%;">una mica </span><span style="font-family: "verdana"; font-size: 85%;">menjar. Com cada cap de setmana han vingut els avis i els tiets a veure'm. També ha vingut una cosina de l'avi Pepito.</span></span></span></div>
<div align="justify">
<span style="font-size: small;"><span style="font-family: "verdana" , sans-serif;"><br /></span></span></div>
<div align="justify">
<span style="font-size: small;"><span style="font-family: "verdana" , sans-serif;"><span style="font-family: "verdana"; font-size: 85%;">Al matí només ha vingut la mama. El pare ha anat d'excursió al Montseny amb els amics del C</span><span style="font-family: "verdana"; font-size: 85%;">lub. En tenia moltes de ganes de sortir. A més, també hi anaven els amics de Girona que li han portat les peces del cotxet que faré servir abans de la cadireta que han comprat els pares.</span></span></span></div>
Jaume Ferrández Rubióhttp://www.blogger.com/profile/11673388604484898663noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-3082474269854107115.post-59740797530042759312005-06-02T07:29:00.000+02:002017-12-23T08:52:01.739+01:00Dijous 2 de juny de 2005<div align="justify">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><span style="font-family: verdana; font-size: small;">Ja vaig vestida. </span></span><span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><span style="font-family: verdana; font-size: small;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><span style="font-family: verdana; font-size: small;">Fins
ara entre el bolquer i els llençols era suficient. </span></span>Tot i que és una camisola, per a mi és com un vestit que m'arriba als peus. Sembla que ja puc
anar vestida dins i fora de la incubadora. Estic millor, però encara <span class="hiddenGreenError">portaré uns dies</span> més les ulleretes per l'oxigen per fer així net de la bronquiolitis.</span></span></div>
Jaume Ferrández Rubióhttp://www.blogger.com/profile/11673388604484898663noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-3082474269854107115.post-30722353886404738622005-06-01T07:27:00.000+02:002017-12-23T08:49:10.879+01:00Dimecres 1 de juny de 2005<div align="justify">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><span style="font-family: verdana; font-size: small;">M'han posat oxigen, poquet, però porto les ulleretes al nas. Faig carona d'empiocada i la mare diu que estic molt tova. Tinc moquets ben verds i els metges l'anomenen <span style="font-size: 130%;">bronquiolitis</span>, o una cosa similar.</span></span></div>
Jaume Ferrández Rubióhttp://www.blogger.com/profile/11673388604484898663noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-3082474269854107115.post-2391861110480661922005-05-31T07:24:00.000+02:002017-12-23T08:47:48.218+01:00Dimarts 31 de maig de 2005<div align="justify">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><span style="font-size: small;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><span style="font-size: 85%;">De
vegades els pares fan broma de quan pesada i grossa estaria ara la mare
si jo hagués nascut a terme. De fet, segons els càlculs dels metges jo
hauria d'haver sortit de la panxa de la mare cap al 8 de juny. Així que
ara estaríem plegades a la recta final. Però les coses s'han presentat
com s'han presentat i com diuen els pares... naixent el 18 de març fa
més temps que em coneixen la cara.</span></span></span></span></div>
<div align="justify">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></div>
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><span style="font-size: small;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><span style="font-size: 85%;">Dissabte
els pares van fer allò que molts altres pares fan amb molt més temps:
comprar-me quatre coses. I quan dic quatre coses estem parlant d'un
nombre real i no aproximat. Ara ja tinc una banyera blava de l'IKEA, a
un preu super mini, com jo, per 5 €, el matalàs i el coixí pel llit de
baranes </span></span></span><span style="font-size: small;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><span style="font-size: 85%;">que he "heretat" </span></span></span><span style="font-size: small;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><span style="font-size: 85%;">del
Ramon i el cotxet amb cadira, perquè el cabàs i la cadireta les heredo
de la Sara, la fillola del pare. Ah! Els pares també han comprat un
mòbil per a penjar-me'l del llitet. És un anaguet. Totes les coses que
ens han passat els amics estan completament noves. Els pares pensen que
és bo saber aprofitar i comprar quan és necessari, i no malbaratar les
coses. I jo d'això n'he après molt aquest temps.</span></span></span></span>Jaume Ferrández Rubióhttp://www.blogger.com/profile/11673388604484898663noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-3082474269854107115.post-69609354948103206292005-05-30T07:17:00.000+02:002017-12-23T08:39:26.769+01:00Dilluns 30 de maig de 2005<div align="justify">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><span style="font-family: verdana; font-size: small;">Ahir vam celebrar l'aniversari de l'avi Jaime. Al matí tots els avis van venir a veure l'Anna. També van venir uns cosins que viuen a Madrid. Estava molt simpàtica i va fer una mica el ronso per menjar. A la tarda els pares de la mare van repetir, i també van venir els tiets. Aprofitant l'aniversari de l'avi, li vam demanar a la infermera Imma que ens deixés fer una foto. És la primera que tenim de l'Anna amb els ulls oberts i menjant el biberó.</span></span></div>
<div align="justify">
<br /></div>
<div align="justify">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><span style="font-family: verdana; font-size: small;">Dissabte, com no podia ser d'una altra manera, també va ser un dia de visites: avis, tietes... Inclús unes bessones amb els seus pares que també havien estat un temps a nounats. Va ser emocionant pels pares.</span></span></div>
<div align="justify">
<br /></div>
<div align="justify">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><span style="font-family: verdana; font-size: small;">Ahir diumenge l'Anna pesava 1,410 kg, i avui ha augmentat 20 grams més. La talla també ha augmentat: 37 cm.</span></span></div>
<div align="justify">
<br /></div>
<div align="justify">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><span style="font-family: verdana; font-size: small;">Hem començat la setmana amb la dermatitis de l'Anna sense rastre, esperem que la seva delicada pell no torni a enrogir-se. Ara estem pendents del melic, el té molt sortit i inflat. Fa mal efecte però sembla que no és res dolent.</span></span></div>
<div align="justify">
<br /></div>
<div align="justify">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><span style="font-family: verdana; font-size: small;">L'Anna està cada cop més riallera i cada cop fa noves i diferents ganyotes. Sembla que segueix les veus i ombres amb la mirada. Quan menja també ho fa bé, la majoria de les vegades, perquè algun cop ha estat nerviosa, adormida o sense ànsies. Però en general és bona nena.</span></span></div>
<div align="justify">
<br /></div>
<div align="justify">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><span style="font-family: verdana; font-size: small;">Ens hem acostumat de tal manera a les seves petites mesures que quan veiem un nadó nascut a termini ens sembla que és més gran del normal. I és que l'Anna és tan petita, que haurem d'explicar més d'una vegada a algú les circumstàncies del seu naixement. A voltes, em faig creus com un ésser tan petit es pot fer tan gran.</span></span></div>
Jaume Ferrández Rubióhttp://www.blogger.com/profile/11673388604484898663noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-3082474269854107115.post-45846152438781720922005-05-21T07:51:00.000+02:002017-12-23T08:34:58.568+01:00Diumenge 21 de maig de 2005<div align="justify">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><span style="font-size: small;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><span style="font-size: xx-small;"><span style="font-family: Verdana,sans-serif;">L'Anna ja pesa 1,3 kg. Això va bé. Aquesta setmana ja ha fet 2 mesos i menja molt bé. Cada cop veiem que està més espavilada, mou més les mans, els ulls i se la veu més gran.</span></span></span></span></span></div>
<div align="justify">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><span style="font-size: small;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><span style="font-size: xx-small;"><span style="font-family: Verdana,sans-serif;"><br /></span></span></span></span></span>
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><span style="font-size: small;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><span style="font-size: xx-small;"><span style="font-family: Verdana,sans-serif;">La primera setmana al nou box -ara es troba el que en diuen intermedis- l'hem passada una mica a l'expectativa, mirant d'adaptar-nos a les noves maneres de fer i horaris, perquè després d'haver estat dos mesos a l'UCI notem que el tracte, l'espai i la llibertat dels pares és diferent. Però a poc a poc ens anem acostumant. Esperem que aquesta etapa final no se'ns faci llarga. L'Anna només ha de guanyar pes, ella ho sap i es porta molt bé a 'lhora de menjar.</span></span></span></span></span></div>
<div align="justify">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><span style="font-size: small;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><span style="font-size: xx-small;"><span style="font-family: Verdana,sans-serif;"><br />Avui, </span></span><span style="font-size: xx-small;"><span style="font-family: Verdana,sans-serif;">a casa, </span></span><span style="font-size: xx-small;"><span style="font-family: Verdana,sans-serif;">també hem portat el llit de l'Anna. És el llit de baranes del fill d'uns amics. Vaja, que estem en la fase d'adaptar la casa a l'Anna, de fer-li el lloc.</span></span></span></span></span></div>
<div align="justify">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><span style="font-size: small;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><span style="font-size: xx-small;"><span style="font-family: Verdana,sans-serif;"><br /></span></span><span style="font-family: verdana;"><span style="font-size: xx-small;"><span style="font-family: Verdana,sans-serif;">Durant aquest cap de setmana han vingut a veure a l'Anna els avis, tietes, més oncles, amics dels pares. Tothom diu que està molt gran i guapa, i cada vegada més desperta i maca.</span></span></span></span></span></span></div>
Jaume Ferrández Rubióhttp://www.blogger.com/profile/11673388604484898663noreply@blogger.com0