Estic millor de la pell. No està tan vermella però és coberta de pell seca. Avui sí que hem fet de nou el cangur. A la tarda he avisat al pare que tenia molta calor muntant un bon sarau de plors.
dissabte, 30 d’abril del 2005
divendres, 29 d’abril del 2005
Divendres 29 d'abril de 2005
La mare s'ha incorporat a la seva feina, i ara es reparteixen amb el pare les sessions de cangur. És clar, que avui hem començat una mica girats. Tinc una dermatitis per tot el cos i com que m'han posat una crema, tots han cregut que era millor que no fes cap sessió de cangur. Ho he trobat a faltar, o això és el que han pensat els pares.
dijous, 28 d’abril del 2005
Dijous 28 d'abril de 2005
Els pares han rebut per carta el resultat d'unes analítiques, la prova del taló, que em van fer. De fet és un protocol que fan a tots els nadons. Sembla que tinc l'aminoàcid d'una proteïna, la fenilalanina, una mica alterada.
La mare ha trucat de seguida a la doctora i li ha dit que m'han de repetir la prova. Possiblement no serà res, però si fos positiu, pot afectar d'alguna manera el meu sistema neurològic. Els pares estan mig tranquils i mig angoixats fins que no sàpiguen el nou resultat.
Així és la fenilalanina:
dimecres, 27 d’abril del 2005
Dimecres 27 d'abril de 2005
Nou canvi de box. He tornat al Box D, però a una altra ubicació. Com ja no tinc el bacteri, no cal que estigui aïllada, això vol dir que torno a la meva normalitat.
Però el canvi no ha estat rodó del tot. Ara estic més lluny de les finestres i els avis, tiets i altres visites no em podran veure tan bé. Potser aviat, si no hi ha complicacions i agafo més pes, em passen a cures intermèdies.
dimarts, 26 d’abril del 2005
dilluns, 25 d’abril del 2005
Dilluns 25 d'abril de 2005
Ahir la infermera em va detectar uns puntets vermells al voltant del coll, al culet i a l'espatlla. Potser són fongs o una irritació. Per si de cas em posen una crema pels fongs a les zones més vermelles i oli d'ametlla a la resta de cos per suavitzar la pell. Diuen els pares que avui encara tinc la pell més suau.
diumenge, 24 d’abril del 2005
Diumenge 24 d'abril de 2005
El meu pes: 870 grams.
Avui he fet el meu primer bany amb els pares. La infermera els ha ensenyat com fer-ho: jo embolcallada amb una tovallola i la banyera coberta amb una tovallola i un llençol per no relliscar, i plena d'aigua calenta, és clar. La mare m'ha aguantat el cap i el pare m'ha destapat a poc a poc una part i amb l'esponja m'ha rentat molt suaument. I així amb la resta: ara l'esqueneta, ara una cameta, ara el culet... Jo he estat tot el temps molt relaxada, i no he plorat per res.
El llibre que m'han regalat per Sant Jordi té per nom La margarida té por, i la mare ja me l'ha explicat.
Fa uns dies que estic molt tranquil·la. Diu la mare que potser els greixos extres que em posen a la llet fan que no estigui tan moguda. És clar, que també pensa que potser ja m'he acostumat a la rutina del cangur amb ells i que com estic molt a gust, doncs ja no tinc malestar a la panxa, ni ploro...
dissabte, 23 d’abril del 2005
Dissabte 23 d'abril de 2005
El meu primer Sant Jordi! No he pogut passejar pels carrers però el pare m'ha fet portar la meva primera rosa. S'ha emocionat tant que fins i tot li saltaven les llàgrimes. Sembla que avui era el dia de les emocions. La meva àvia també ha plorat quan la mare m'ha aixecat dins la incubadora i m'ha ensenyat. Estic impacient per saber quin llibre m'han comprat els pares!
Avui també hi ha hagut sessió de fotos. Molt curta, per aprofitar que m'havia tret la sonda de menjar i tenia la cara neta. Minuts després ja tornava a portar la sonda. Diuen que sóc massa petita encara per menjar del pit de la mare o del biberó... però jo no ho crec.
Avui han estat els pares qui s'han estrenat a canviar-me petit bolquer, i han hagut de manegar-se amb un bon embolic. Són encara poc destres i insegurs movent-me per canviar-me i rentar-me, però a poc a poc van millorant.
dimecres, 20 d’abril del 2005
Dimecres 20 d'abril de 2005
Avui m'han tret la via que portava per als antibiòtics. Ara ja només tinc la sonda per alimentar-me i els sensors que controlen l'oxigenació de la sang i els de les freqüències cardíaca i respiratòria.
Es pot dir que ha estat un dia tranquil, especialment a la tarda durant els cangurs.
dilluns, 18 d’abril del 2005
Dilluns 18 d'abril de 2005
Avui he fet un mes! Diuen que estic bé. Ho hem celebrat amb unes xocolatines que ha portat la mare per a les infermeres i metges.
A la tarda els pares han anat a visitar a l'Horacio i l'Edgar, els metges que van fer el seguiment de l'embaràs mentre era al ventre de la mare. Diuen que van sabent de mi però no gaire cosa, només que estic bé. Diuen que amb el pes que tinc, ja no sóc notícia. Crec que això deu ser una cosa bona. Cal ser optimista!
diumenge, 17 d’abril del 2005
Diumenge 17 d'abril de 2005
Ja peso 760 grams. Fa dos dies que perdo pes, 10 i 20 grams, respectivament, però en el conjunt de la setmana he guanyat pes.
Els pares m'han fet unes fotos mentre fèiem el cangur. Però no han quedat gaire bé. Hi havia molt poca llum, les han fet sense flaix i no tenen gaire bon pols, diuen que han sortit mogudes. De tota manera s'intueixen les meves faccions i que sóc bonica, segons diuen ells.
Ha estat un cap de setmana de visites. Ahir van venir a veure'm la meva padrina, que és cosina del pare, i la seva mare. També un cosí del pare i que serà qui em batejarà, per això és el capellà de la família. Avui a la tarda han vingut els meus avis, els pares del pare. M'han mirat tant que ja saben perfectament com són els meus peus i mans. Estan encantats de com són de bonics, segons diuen als pares. És clar, que em poden veure poca estona, perquè mentre estic amb els pares no ensenyo res més. També hi eren uns tiets de la mare, que vénen a veure'm cada cap de setmana.
dijous, 14 d’abril del 2005
Dijous 14 d'abril de 2005
Avui no he tingut un bon dia. Sembla que la transfusió d'ahir, la infecció i les punxades que em fan m'han marejat una mica, i al final, m'han hagut de posar de nou oxigen. A més he fet moltes bradicàrdies.
Per això, ni matí ni tarda he fet el cangur amb els pares. A la tarda, la mare ha plorat. Ha estat la primera vegada que l'he vista plorar. Suposo que patia per mi i s'ha espantat.
Per això, ni matí ni tarda he fet el cangur amb els pares. A la tarda, la mare ha plorat. Ha estat la primera vegada que l'he vista plorar. Suposo que patia per mi i s'ha espantat.
dilluns, 11 d’abril del 2005
Dilluns 11 d'abril de 2005
Avui al migdia m'han canviat de box. He passat del D al B. Tot ho ha provocat un bacteri que se m'ha instal·lat al cos. Per això em passen a un altre box per aïllar el bacteri i poder vigilar que no pugui contagiar cap altre nen.
El nou box és més petit i en total som tres nadons. Els pares han quedat sorpresos pel canvi, i una mica espantats. La doctora els ha trucat a casa per informar-los i tranquil·litzar-los
El nou box és més petit i en total som tres nadons. Els pares han quedat sorpresos pel canvi, i una mica espantats. La doctora els ha trucat a casa per informar-los i tranquil·litzar-los
diumenge, 10 d’abril del 2005
Diumenge 10 d'abril de 2005
Fa dos dies que em mantinc en 670 grams. Durant aquesta setmana he perdut 10 respecte al dilluns tot i haver guanyat 30 al final de setmana.
Ja fa més d'una setmana que faig el cangur amb els pares, i em trobo a gust. Quan començo busco la posició més còmoda per a mi, encara que als pares no els ho sembli. Després m'adormo durant la sessió, que pot ser de poc més d'una hora. M'agrada notar la calor dels pares, que em facin petonets, que em parlin, que em cantin o que m'acaronin. De vegades tinc la sensació que els pares em voldrien fer una forta abraçada, però es contenen perquè sóc molt petitona.
Avui hi ha hagut canvis al box de l'UCI on estic. Una nena ha marxat a un altre box i ha arribat un nounat que pesava 5 kg! Quasi deu vegades el que jo en néixer!
dilluns, 4 d’abril del 2005
Dilluns 4 d'abril de 2005
Avui a la tarda he tornat a fer el cangur amb el pare. La sessió del matí, que havia de fer amb la mare, ha quedat ajornada doncs poc abans de començar m'han fet un encefalograma i les infermeres han aconsellat a la mare de deixar-me descansar.
Cada dia em pesen i em mesuren i segons les dades de control avui ja peso 650 grams. Per si no ho havia dit, vaig néixer amb 560 grams de pes, i l'endemà vaig perdre fins a 490 grams. Vaja, que això de guanyar pes serà molt lent.
diumenge, 3 d’abril del 2005
Diumenge 3 d'abril de 2005
Avui ha vingut a conèixer-me el que serà el meu padrí de bateig. Ell encara no ho sap, però els pares ja ho tenen pensat. Vaja, estem parlant del cosí de la mare, que viu al poble del costat on va néixer la meva àvia, a l'Aragó. També hi eren, és clar, la seva dona i les filles. Després de conèixer a tots els avis i alguns cosins dels pares, a poc a poc vaig sabent que hi ha molta gent que em vol conèixer.
A la tarda no hem pogut fer el cangur amb el pare. M'han hagut de fer una transfusió de sang perquè les analítiques d'aquest matí han indicat que tinc una mica d'anèmia, la qual cosa sembla que afavoreix les bradicàrdies que comencen a amoïnar els pares.
A la tarda no hem pogut fer el cangur amb el pare. M'han hagut de fer una transfusió de sang perquè les analítiques d'aquest matí han indicat que tinc una mica d'anèmia, la qual cosa sembla que afavoreix les bradicàrdies que comencen a amoïnar els pares.
divendres, 1 d’abril del 2005
Divendres 1 d'abril de 2005
Avui faig 15 dies, i per celebrar-ho avui també és el primer dia que faré el cangur. Així és com anomenen les infermeres al fet que estigui despulladeta sobre el pit, també nu, de la mare o del pare.
Al matí ho he fet amb la mare, i ha estat una sensació fantàstica per les dues. La mare, tot i que sóc molt petita, estava molt tranquil·la tenint-me a sobre. Jo també estava molt tranquil·la i he dormit l'hora llarga que ha durat la sessió. Això de notar l'escalforeta d'una altra persona, la seva respiració, el batec del cor, o d'adormir-se mentre m'acaronen l'esquena i el caparró és millor que estar a la incubadora. Ha estat sensacional per les dues!
A la tarda ha estat el torn del pare. I també ha estat un moment molt intens per a tots dos. Espero que demà farem més el cangur, i l'altre, i l'altre.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)