diumenge, 12 de març de 2006

12 de març del 2006

De nou quasi tres mesos sense escriure en aquest diari. No és que els pares no tinguin coses a explicar, però el dia a dia fa que escriure aquí es vagi ajornant. D'aquí a una setmana faig 1 any. El primer! Quantes coses que han passat!

Comencem per les dades de rigor. El passat 20 de febrer ja pesava 5,5 kg i mesurava 60,5 cm.

Ahir la Sara també va fer un any, i vaig anar a la seva festa. Pel cap de setmana vinent també farem la meva. Els pares han convidat a la família a dinar. Ja us explicaré, però ara fem repàs als darrers tres mesos.

En primer lloc van celebrar el Nadal. Tot va ser molt alegre, encara que els pares van acabar atabalats amb tanta reunió familiar. Nosaltres vam començar la Nit de Nadal, quan després del sopar fem cagar el Tió. Jo vaig ser bona minyona, i després del meu sopar em vaig adormir i vaig deixar que els grans sopessin sense haver d'estar pendents de mi. És clar, que quan va començar el sarau del Tió, vaig decidir que no m'ho volia perdre i vaig estar desperta. Tot i que sóc ben menuda, el Tió també em va portar cosetes, encara que el més gros vindria per Reis. Però, com perquè vinguin els Reis se'ls ha de donar la carta a la cavalcada, el dia 5 de gener a la tarda els vaig anar a rebre, i fins i tot els avis d'Horta van baixar a casa per estar amb mi aquest dia.

El dia de Reis, vaig anar a casa dels tiets de la mare, i allà vaig coincidir amb ela cosinets. Quants regals que ens havien portat! Un d'ells, un cub amb peces de plàstic de formes, ha estat un dels meus jocs preferits. M'encanta agafar i posar les peces dins, colpejar les peces per fer soroll, donar-li als pares i que me les donin...

En aquests tres mesos també he començat a dir papa i mama, i és aquest últim el que dic amb més claredat quan vull menjar o que m'agafin a coll. No és que la mare sigui qui més em dóna menjar, normalment són el papa i l'avi d'Hospitalet, però sí que és qui més m'agafa a coll.

També he començat a gatejar. També m'encanta posar-me dempeus, i a la mínima busco alguna cosa segura que m'ho deixi fer (pares, coixins, llitet...). Que mona que estic tan menuda i dempeus!

A tothom li crida l'atenció els meus ulls i el meu color morenet de pell, això és gràcies a les passejades que dia si i dia també faig amb l'avi a l'hora del sol.

Fa uns quinze dies ens van trobar alguns dels nens que havíem coincidit a la Vall d'Hebron. Hi havia la Claudia d'Extremadura, el Pol de Vic i el Marc d'Igualada. Tots estem molt bé, i totes les famílies encantades de com ha anat tot plegat.

El tema menjar és prou important per a mi. M'agrada molt menjar amb cullera, més que amb el biberó, i les farinetes de verdura amb carn o peix me les menjo en un pim pam. És clar, que si he de triar, prefereixo el pa amb tomàquet i el pernil, les galetes i els iogurts. Sóc bona menjadora, i no dic que no a res que es pugui portar a la boca. Tot s'ha de provar.

Cap comentari:

Publica un comentari