Continuo agafant pes i ja no porto oxigen. Tinc una gana de mil dimonis, i totes les infermeres diuen que sóc molt ploranera. Però jo només intento explicar que tinc gana, el bolquer brut o quelcom semblant, i com no sé dir-ho d'una altra manera, doncs ploro.
A la presa de les 6 de la tarda, després de prendre el biberó m'ha quedat amb gana i la mare m'ha posat al pit. De seguida l'he agafat i he xuclat. M'he quedat prou bé, i amb la infermera els pares han decidit que també vindrien a les 9 del vespre a donar-me el pit i el biberó. Ells havien d'estar per l'hospital per participar en un estudi sobre l'estat anímic dels pares davant la prematuritat d'un nadó.
La mare ha entrat a les 9 del vespre, i jo estava plorant, una mica desesperada. M'ha calmat i també ha entrat el pare. L'infermer ha dit que podíem anar tots tres al lactari a donar-me el pit i si calia biberó. Així que per primera vegada hem estat tots tres sols, i sense màquines de control. Tot ha anat perfecte. He menjat del pit quasi mitja hora, i després.... 45 cc de biberó. Hem estat tots tres molt a gust. Jo, a més, sabia que no estava al mateix lloc de sempre, i movent els ulls a tot arreu intentava esbrinar quin era aquest nou lloc.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada