Ahir vam celebrar l'aniversari de l'avi Jaime. Al matí tots els avis van venir a veure l'Anna. També van venir uns cosins que viuen a Madrid. Estava molt simpàtica i va fer una mica el ronso per menjar. A la tarda els pares de la mare van repetir, i també van venir els tiets. Aprofitant l'aniversari de l'avi, li vam demanar a la infermera Imma que ens deixés fer una foto. És la primera que tenim de l'Anna amb els ulls oberts i menjant el biberó.
Dissabte, com no podia ser d'una altra manera, també va ser un dia de visites: avis, tietes... Inclús unes bessones amb els seus pares que també havien estat un temps a nounats. Va ser emocionant pels pares.
Ahir diumenge l'Anna pesava 1,410 kg, i avui ha augmentat 20 grams més. La talla també ha augmentat: 37 cm.
Hem començat la setmana amb la dermatitis de l'Anna sense rastre, esperem que la seva delicada pell no torni a enrogir-se. Ara estem pendents del melic, el té molt sortit i inflat. Fa mal efecte però sembla que no és res dolent.
L'Anna està cada cop més riallera i cada cop fa noves i diferents ganyotes. Sembla que segueix les veus i ombres amb la mirada. Quan menja també ho fa bé, la majoria de les vegades, perquè algun cop ha estat nerviosa, adormida o sense ànsies. Però en general és bona nena.
Ens hem acostumat de tal manera a les seves petites mesures que quan veiem un nadó nascut a termini ens sembla que és més gran del normal. I és que l'Anna és tan petita, que haurem d'explicar més d'una vegada a algú les circumstàncies del seu naixement. A voltes, em faig creus com un ésser tan petit es pot fer tan gran.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada